"Empleo, prosperidad i bienestar"

"Eventos como la Fórmula 1 significan empleo, prosperidad y bienestar".
Aquesta frase és del President Camps, realitzada el diumenge després del Gran Premi d'Europa de F1 a València.
No puc més que dir que estic totalment en contra de la mateixa, perquè, encara que potser la F1 atrau molta gent a València, també és ben cert que tenim molts i greus problemes econòmics a la societat valenciana, com per gastar-nos el poc que tenim en gran esdeveniments dels quals tan sols es beneficien uns pocs.
A l'esmorzar dels diumenges, un amic em comentava que a ell li semblava perfecte el tema de la F1. Jo li intentava explicar que els diners cal destinar-los allà on és necessari, per exemple: sanitat, serveis socials, educació, etc. I després, si sobra, intentar fer coses que beneficien a la majoria.
1) Caldria dir-li al Sr. Camps que la F1 genera treball en un espai reduït de temps i allò de la prosperitat i benestar ho deixarem passar. 2) Caldria dir-li al Sr. Camps que hi han moltes coses que generen treball, prosperitat i benestar i que ell i el seu govern les tenen oblidades:
Per què s'ha reduït més d'un 50% les ajudes a les escoles de música? Per què hi ha llistes, llarguíssimes i extenses, per visitar un especialista de la Seguretat Social? Per què no reben ajudes les persones amb malalts a càrrec seu? Per què no se solucionen els greus problemes d'infraestructures que hi ha al nostre territori i que depenen de la Generalitat Valenciana? I tantes i tantes altres preguntes que ens faríem i que, de moment, no tenen resposta per part del govern valencià.
Llàstima que ningú ens responga i ens done la satisfacció de veure, amb alegria, que tenim un País millor, perquè el ben cert és que anem arrere, cada dia més.
Però tranquil·les i tranquils, no ens angoixem, tan sols hem de veure Canal 9 i els nostres mals quedaran oblidats. Visca el país de les meravelles!!!
Salut per a totes i tots, que falta ens fa...

Retall a l'escoles de música

Aquestos són dies de tristesa per a la música i l'educació en general. El retall efectuat per la Conselleria d'Educació a les ajudes que han de rebre les escoles de música, posa en solfa (i mai millor dit) el futur de l'educació musical que ve impartint-se en les diferents Associacions musicals del nostre País.

És llastimós veure com als dirigents de la Generalitat Valenciana se’ls ompli la boca fent mítings sobre les benevolences de la nostra terra, però no els cau la cara de vergonya quan es tracta d'ajudar a aquells que tan sols volen rebre una educació, en aquest cas musical, adequada. Sembla que han oblidat la importància de les societats musicals a la nostra cultura.

Ens trobem front un problema de moltíssima gravetat. No oblidem que el retall és de més del 54% pel que fa a les ajudes del curs anterior. Com han de subsistir les escoles de música amb una xifra que no dóna per a res...? Què faran els professors que a dia d’avui tenen feina impartint música...? D'on es nutriran les nostres bandes de música si no surten nous músics de l'escoles...? Seran els conservatoris professionals capaços de donar cabuda a tots els alumnes que quedaran fora de l’àmbit de l'escoles...?

Podríem fer-nos mil preguntes, i al mateix temps que les fem ens trobarem més desolats, més plens de tristesa i d'una ansietat que no es pot remediar. És desolador pensar en el futur, però sembla que no ens resta més remei que tirar endavant, malgrat els obstacles, i buscar solucions.

Espere i desitje que la societat valenciana sàpia i es faça coneixedora d'aquest assumpte, que els nostres Ajuntaments coneguen les dificultats per les que estan passant les escoles de música i que algú pose un dit de trellat i una mica de diàleg per a que el proper curs les xiquetes i els xiquets puguen estudiar música.

Més que música

Ja fa dies, per no dir setmanes, que tenia oblidat el blog. Tenia la sensació que, al posar-me a escriure, no podria evitar fer algun comentari fóra de lloc al respecte qüestions de les que, després de passats els primers dies d'escalfor, m'estime més obviar. No per bé meu, sinó pel bé d'un grup de gent, que estima la música, i al que jo també estime.
No vull ser partícip d'un desagradable enfrontament, que en res beneficia a la nostra ciutat. El fet d'abocar en un paper insults i desqualificacions no és el camí adequat per reconduir situacions. El temps que dóna i lleva raons sabrà ben bé deixar a cadascú al seu lloc.
Però hui vull escriure al voltant d'una altra qüestió i encara que vull fugir de política no puc evitar-ho:
Fa pocs dies vaig assistir al plenari municipal a Oliva. I això que no és una qüestió que, actualment, m'agrade massa. Em va sorprendre l'elevada assistència de públic al saló de plenaris. La meua intenció era conéixer el vot dels grups municipals respecte al manifest "Més que música".
Ja sabeu que la Generalitat Valenciana vol llevar a les escoles de música el 35% de les ajudes per a l'educació dels nous músics. La sorpresa va vindre quant el grup municipal popular va presentar una esmena d'adició al dictamen inicial en què demanava que s'incloguera a la moció una sèrie de reclamacions al govern central respecte a temes culturals. Tots els grups van votar a favor i cap va fer una explicació del seu vot.
Bo, no em sembla bé en absolut el que allí va ocórrer. No es deuen mesclar les qüestions i les obligacions que té la Generalitat i el govern valencià amb l'educació i en concret, amb les Escoles de música, i per altre costat, les reclamacions al govern central. Potser ha de vindre el govern espanyol a solucionar el problema dels educands valencians i el futur de les bandes de música?... Si el PP volia una reclamació, haver presentat una moció a banda, però no mesclar i fer diluir els sentiments dels músics i dels que han de ser-ho en un futur.
He de confessar que vaig eixir del plenari amb tristesa. Una vegada més hem perdut una batalla per l'educació i la cultura, però, no ens preocupem, sempre ens restarà la F1.

Tombola

No volia escriure més sobre qüestions polítiques, ja que fa un temps que tinc certa desgana al respecte, perquè les actituds de certs dirigents polítics em porten a la indiferència. Però no puc fer-me l'ànim. Dic açò per les notícies que dia a dia veig als mitjans de comunicació.
Hi ha gent involucrada amb la política, que després d'una dura campanya electoral, té la responsabilitat de governar i dur endavant un programa electoral. Per a ells, sempre que no canvien, el meu aplaudiment pel treball que porten a terme, millor o pitjor, però amb la intenció de fer possible allò que van prometre a la ciutadania.
D'una altra banda, estan aquells que després de les eleccions s'amaguen contínuament darrere del càrrec. No volen el contacte amb la gent que els ha votat i tan sols acudixen a aquells actes on no poden ser interpel·lats pel seu treball i amb l'única intenció de convertir-se en protagonistes de la situació, al més pur estil “tombolero”.
Arrel d'aquesta reflexió, he llegit que el President Camps, últimament amagat per països sud-americans, ja no fa rodes de premsa, sinó compareixences davant els mitjans de comunicació i no admet preguntes després de la seua intervenció. Em sembla mot greu aquesta forma de procedir. Com a primer responsable i President, ha de donar la cara i ha de saber que es deu al poble valencià, que és qui li paga.
No seré jo qui els diga als periodistes el què han de fer, però jo al seu cas, no aniria a les compareixences del Sr. Camps, ni cap altre polític que faça aquest tipus de coses. Si volen donar notícies, sortir a la foto i no respondre a les preguntes, que utilitzen altres mitjans i no ens enganyen ni amaguen les seues vergonyes. Llàstima que d'ací poc iniciaran una nova campanya electoral i ens voldran vendre que molts d'ells són dignes i honrats quan són, per desgràcia, tot el contrari.

Demòcrates....?

Cada dia que passa, em resulta més difícil entendre el que està passant-li a alguns dels polítics que ens governen i que s’autoproclamen, "demòcrates de tota la vida".
El fet que s'hagen retirat de l'exposició "Fragments d'un any" certes fotografies que podien no agradar a certs dirigents del partit que ens governa a València, és un fet ignominiós, rebutjable i fóra de lloc. En ple segle XXI no podem admetre aquesta situació, en què el President de la Diputació (Alfons Rus) rep la telefonada del President de la Generalitat (Paco Camps) per tal que les seues vergonyes no apareguen a una exposició que mereix tot el respecte pel que representa pels periodistes i fotògrafs valencians.
És a dir, si Camps haguera pogut ja haguera retirat les fotos esmentades el dia de la seua publicació als periòdics, però com llavors no tenia autoritat, ha aplicat la seua ordre ara, a fosques i amagat, com és ja habitual en ell des de l'aparició del cas "Gürtel".
Honra al director del MUVIM la seua dimissió i desqualifica als qui van transmetre l'ordre de retirada de les fotografies.

Crisi

Fa uns dies vaig estar amb un antic company. Fa 18 mesos que va ser despatxat de la seua empresa i des d’aleshores està buscant treball.
Mentres escoltava les seues dificultats per tirar endavant, per poder fer front a la despesa del dia a dia, imaginava la gran quantitat de gent que està també sofrint, i de quina forma, la greu crisi en la què ens trobem.
Aquells qui tenim una feina en aquestos temps difícils, ens podem donar per contents que a final de mes tinguem una nòmina al banc i no la desafortunada sensació de veure com s'acaba l'ajuda econòmica i no tindre una esperança al futur.
Entretant els polítics del nostre país continuen a la grenya, tirant-se el trastos al cap (“i tu més”) i deixant que el temps passe sense mostrar un mínim esforç per alleujar la vida a tots aquells que, volent, no poden tindre un treball.
Ja sé que els vots són molt importants per a un partit polític, però tant el qui governa, com el qui està a l'oposició, han de fer, en aquestos moments tan greus, l'esforç que siga necessari per arribar a acords, per ajudar a la gent aturada, per fer que hi haja treball per a tots. No són temps de gran esdeveniments, són temps de crisi i d'esforç. A veure si tots fem un poc de força i aconseguim que els nostres governants facen el que és necessari perquè gent com el meu company i tants altres tinguen un futur digne i no el que veuen ara al seu davant.

Enveja Sana

Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat d'estar al "Saló d'Actes del Grau". Allí van actuar els membres del Grup de Teatre de la Falla Barri Sant Francesc, "Falleres, Fallers i Punt", amb l'obra "Criatures". Vull aprofitar el comentari per felicitar-los a totes i tots. Després de la seua participació al Concurs de Teatre en valencià "Salvador Soler i Soler", al Centre Olivense i amb totes les carències del món, l'altre dia van poder demostrar el que són capaços de fer dalt d'un escenari.
És una llàstima que gent d'Oliva tinga que demostrar el que val fora de la seua ciutat per caréixer d'un lloc adequat, no tan sols per als actors i actrius, sinó també per als espectadors.
El local esmentat, gestionat per l'Associació Musical del Grau i propietat de l'Ajuntament de Gandia, té tot allò que venim demanant molta gent al llarg d'aquestos anys per a la nostra ciutat.
A Oliva tan sols tenim el Teatre Olímpia, ocupat tot l'any de diferents activitats per a totes les associacions del poble, amb la qual cosa no es poden redactar programacions estables ni diversificades.
Pel que fa a la música, i a pesar de ser una reiterada promesa electoral, continuem igual que sempre: a Santa Cecília, al Mercat. Per les festes de Nadal, a l'església.
Per tots aquestos motius, vaig sortir del Saló d’Actes del Grau amb un elevada dosi d'enveja, sana, però enveja al cap i a la fi. Perquè amb un local, no massa gran -240 butaques vaig comptar a colp d'ull- i un bon escenari, es pot dur a terme una bona programació, musical i cultural.
Enhorabona als que han fet possible que allí siga una realitat.