dimecres, 25 de maig del 2011

Reflexions post-electorals

En el fons, tots, tenim un poc de polítics i fem les nostres pròpies reflexions sobre el què i com faríem les coses si estiguèrem ocupant un càrrec de responsabilitat, es per això que no puc evitar (valga la redundància) fer una reflexió sobre el què ha passat a les eleccions municipals i autonòmiques del passat 22 de maig.

Primer.- Pel que fa als comicis autonòmics, cal dir poc: nova victòria del PP, sense pal•liatius. Al PSPV ja no li val continuar amb la mateixa línia de sempre i l'excusa no pot ser, tan sols, ni la crisi ni el govern central. El PSPV està en caiguda lliure des de fa més de 12 anys i les lluites internes no li deixen traure el cap. Alarte, com era sabut, no ha estat el líder carismàtic capaç de fer veure a l'electorat l'entramat corrupte del PP i explicar les seues propostes de futur.

Cal una refundació del PSPV, si he dit bé, una refundació per començar de zero, perquè amb la situació actual no hi ha res a fer. Sort que Compromis i EUPV han fet valdre una opció progressista a les Corts i deixen un cert aire d'il•lusió en el futur.

Segon.- Ja fa anys que no faig cap comentari entorn a la situació d'Oliva. La meua eixida de la política no va ser, de cap manera, agradosa. Després de 12 anys (1991-2003) i per la porta de darrere, es va decidir que la meua "carrera" política tocava a la seua fi. Vaig fer mutis pel fòrum, que dirien els aficionats al teatre, i sense alçar pols ni remolí en aquestos anys m'he dedicat a veure la situació des de fora, amb l'avantatge que dóna el conéixer el funcionament de l'administració municipal.
Cal dir que no m'han agradat de cap de les maneres els correus electrònics que aquestos dies han circulat per la xarxa i ham empleat la meua imatge, ni tampoc alguns comentaris desagradables que deuen quedar a l'àmbit personal.

El meu pas, com a President, per l'Associació Artístic Musical d'Oliva m'ha servit (i de molt) per recuperar la confiança amb mi mateix. Confiança no perduda, més bé, arravatada per aquells que creuen que poden fer i desfer emprant arts i enganys i que, finalment, sempre queden al descobert. Gràcies, de totes formes, a totes aquelles persones que al llarg d'aquestos últims anys han fet possible que tinga l'esperit positiu que mai no havia d'haver perdut. Però, no ens posem transcendentals, no toca.

Tercer.- Les eleccions locals ens han oferit un nou escenari polític a l'Ajuntament d'Oliva. Lamentablement, la victòria del PP per escassos vots, tot cal dir-ho, no em dóna cap alegria, més be, tot el contrari.
No coincideix amb les valoracions que s'han fet respecte a què el PSOE a Oliva ha perdut tres regidors per la crisi i els retalls del govern central (igual que allò que ens han dit a les autonòmiques). Alguna cosa o molt tindrà a veure també la gestió feta durant aquestos últims anys, i no parle tan sols de la falta d'una circumvalació (venuda a última hora a presses i carreres), la falta de notícies sobre el tren Gandia-Oliva-Dénia i molts altres temes que ara no són moment d'analitzar.

Però, seria bo que, a més de fer eixe anàlisi, ens preguntàrem què ha passat a dintre de l'organització, a nivell local, per arribar fins ací: llistes fetes des d'un punt de vista, única i exclusivament, polític; disminució de la militància; escassa participació de la mateixa en el projecte, falta d'implicació de nova gent i sobre tot de joves al mateix; visualització clara de la direcció política de l'Agrupació. Eixos i molts altres són temes fonamentals i no es pot tancar els ulls i no veure més enllà de la plaça de l'Ajuntament, eixa no és la solució a la pèrdua d'un bon grapat de vots.

Felicite al BLOC pel seu ascens. Afortunadament, una opció progressista ens dóna força per veure el futur un poc més clar. El seu cap de llista ha estat, almenys amb mi, una persona dialogant i disposada a la col•laboració, intentant donar solució als problemes quotidians, alguns d'ells de prou importància (com per exemple el que ha existit entre dues associacions importants de la nostra ciutat). Tot el contrari d'allò que fan altres “polítics” i que, després, es queixen de no tindre protagonisme quan no han mogut ni un dit per solucionar el problema generat.

És cert que, de vegades, no es pot estar d'acord amb tots els noms que composen una llista electoral, això també passa amb la presentada pel BLOC, però no cap dubte que han estat capaços d'oferir a l'electorat una imatge d'unió que no tenen altres, amb noms d'abans, d'ara i de futur, i això també sap valorar-ho el votant.

S'obri un temps de reflexions per als partits polítics. Jo també aposte pel que vol la majoria d'Oliva: un Ajuntament de progrés. Ara cal altura de mires i trellat, molt de trellat. Al temps...

dilluns, 9 de maig del 2011

Una nova del PP

Aquestos dies hem tornat a viure una nova desfeta del PP. En aquest cas aquella que fa referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre la participació de la Coalició Bildu a les eleccions municipals al País Basc.

No cal oblidar que la primera sentència, en aquest cas, del Tribunal Suprem va desestimar la participació de l'esmentada coalició a les eleccions, ja que segons el tribunal, Bildu és una continuació de Herri Batasuna. Ahí el PP va dir que havia triomfat la Justícia i que els membres de Bildu no estarien als Ajuntaments bascs.

És clar que tenim uns drets i, com a tal, els integrants de Bildu van presentar l'oportú recurs davant del Tribunal Constitucional, el qual ha dit que poden presentar-se a les eleccions i els electors bascs podran triar una opció més per a regir els seus Ajuntaments els propers quatre anys.

Fins ací, tot correcte. Es pot o no estar d’acord o desacord amb la sentència del TC. El que no es deu fer de cap manera es posar en dubte l'honorabilitat dels jutges de l'alt tribunal. És a dir, i torne al principi: si el Suprem deixa fora a Bildu és un triomf de la Justícia. Si el TC diu que poden participar a les eleccions, és que el Govern està negociant amb ETA, que els jutges estan sotmesos a la presió de Rubalcaba i del govern...

Estic afrontat d'aquesta gent. És clar que al País Basc està obrint-se un nou període, on hi ha gent que vol denunciar el terrorisme i optar per una línea democràtica de participació a les institucions. Estic plenament convençut que han de tindre la seua oportunitat i obrir un nou període de convivència. Front a això, el PP opta de nou al descrèdit, a la mentida i a la política de les males arts.

Bé faria el PP en preocupar-se de llavar la seua roba i eliminar de les seues llistes a tots aquells que estan immersos en processos judicials. Això sí que és una vergonya i un destrellat. No oblidem que no tardarem en veure a Camps, junt a "sus amiguitos del alma", assegut a un judici pel que tots sabem (excepte aquells que veuen C9). Demanarà aleshores González Pons la dimissió de Camps? Vergonyós.