Més que música

Ja fa dies, per no dir setmanes, que tenia oblidat el blog. Tenia la sensació que, al posar-me a escriure, no podria evitar fer algun comentari fóra de lloc al respecte qüestions de les que, després de passats els primers dies d'escalfor, m'estime més obviar. No per bé meu, sinó pel bé d'un grup de gent, que estima la música, i al que jo també estime.
No vull ser partícip d'un desagradable enfrontament, que en res beneficia a la nostra ciutat. El fet d'abocar en un paper insults i desqualificacions no és el camí adequat per reconduir situacions. El temps que dóna i lleva raons sabrà ben bé deixar a cadascú al seu lloc.
Però hui vull escriure al voltant d'una altra qüestió i encara que vull fugir de política no puc evitar-ho:
Fa pocs dies vaig assistir al plenari municipal a Oliva. I això que no és una qüestió que, actualment, m'agrade massa. Em va sorprendre l'elevada assistència de públic al saló de plenaris. La meua intenció era conéixer el vot dels grups municipals respecte al manifest "Més que música".
Ja sabeu que la Generalitat Valenciana vol llevar a les escoles de música el 35% de les ajudes per a l'educació dels nous músics. La sorpresa va vindre quant el grup municipal popular va presentar una esmena d'adició al dictamen inicial en què demanava que s'incloguera a la moció una sèrie de reclamacions al govern central respecte a temes culturals. Tots els grups van votar a favor i cap va fer una explicació del seu vot.
Bo, no em sembla bé en absolut el que allí va ocórrer. No es deuen mesclar les qüestions i les obligacions que té la Generalitat i el govern valencià amb l'educació i en concret, amb les Escoles de música, i per altre costat, les reclamacions al govern central. Potser ha de vindre el govern espanyol a solucionar el problema dels educands valencians i el futur de les bandes de música?... Si el PP volia una reclamació, haver presentat una moció a banda, però no mesclar i fer diluir els sentiments dels músics i dels que han de ser-ho en un futur.
He de confessar que vaig eixir del plenari amb tristesa. Una vegada més hem perdut una batalla per l'educació i la cultura, però, no ens preocupem, sempre ens restarà la F1.