dimecres, 21 de desembre del 2011

Altra mala notícia

El Banc Central Europeu, en una primera subhasta (la segona serà en febrer de 2012), ha deixat en mans de les entitats bancàries europees un total de 489.200 milions d'euros. Les entitats que han participat de la subhasta són un total de 523, que suposen el 100% d'aquelles què composen l'eurosistema. El préstec és a tornar en tres anys a un interés, el primer any, de l'1%.

Fins ací la notícia podria, inclòs, resultar atractiva pels ciutadans en general, ja que es pot entendre que amb eixa quantitat de diners els diferents bancs o caixes obriran la mà per deixar diners en forma de préstec a les Pimes, als joves emprenedors, als qui busquen una vivenda per formar una família... Però no ens fem il•lusions: res més lluny de la realitat.

Les entitats bancàries estan per guanyar diners, per pagar sous milionaris als seus consellers i, com que hui en dia no és rentable deixar diners al poble treballador, faran allò què és més rentable per a ells: invertir en deute públic, amb la qual cosa, a més de guanyar diners aconseguiran reduir costos de finançament als estats europeus.

L'operació és fàcil: si tenen euros a l'1% i cobren deute públic a més del 3%, estan guanyant, com a mínim, un 2%. Sempre que no puge la prima de risc del país emissor del deute, perquè llavors l'interés pot anar fins el 6 ó 7%. A més, segons ells, amb la seguretat que dóna la inversió pública.

Si per contra deixen diners al jove que vol comprar-se una vivenda, o a l'emprenedor que vol constituir una empresa, s'arrisquen a no cobrar i quedar-se amb la vivenda com a cobrament.

Injust, tot açò és tremendament injust i no hi ha dret que passen estes coses. És llastimós que vegem estes notícies als mitjans de comunicació i no ens posem del nervis i no sortim al carrer per fer-nos sentir. És a dir, la gent pagant hipoteques a l'interés que marca l'euribor, més el coeficient corrector corresponent, i els bancs a l'1%. De vergonya, d'escàndol.

És així com anem a traure Europa endavant...? Què diran els nostres polítics de torn? Prendran mesures per evitar que passen estes coses o seguirem al ritme que marquen la sra. Merkel i el sr. Sarkozy?

És clar que amb esta política econòmica res no va a canviar i la crisi continuarà estant al costat del més dèbil. Potser el BCE ha pensat amb la gran quantitat de gent que està a l'atur, que no pot pagar l'hipoteca perquè ningú l'ajuda i, a sobre, ha de mantindre una família? Segur que no.

Una vegada més, lamentable, trist i amb un futur molt negre, tant negre que no es veu ni de lluny, el final.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Què passa a Oliva...?

Llig al diari que el conseller d'Educació ha inaugurat l'IES Gabriel Ciscar, tres anys després d'estar finalitzades les obres de remodelació. Sembla que entre tantes eleccions -municipals, autonòmiques i generals- no havien trobat temps per deixar-se caure per Oliva i fer una tallada de cinta a esta infraestructura educativa tan important per la nostra ciutat.

Em sorprén que es tarde tres anys en fer oficial la inauguració, però igualment sorprenent és que s'inauguren altres edificis i no es posen en funcionament, o que altres estiguen finalitzats i no s'inauguren ni s'òbriguen a l'ús públic i general.

En este últim cas, em referisc al centre polivalent, inaugurat hores abans de la constitució de la nova corporació municipal, i a la "Casa de la Festa", que sembla estar finalitzada però sense ésser inaugurada ni oberta al públic. Trobem també la biblioteca l'Envic, inaugurada el passat mes de maig tot i sense comptar amb les condicions legals per la seua obertura i que ara, després de moltes reivindicacions, ens anuncien que obrirà les seues portes el proper 17 de desembre.

D'ací, la meua pregunta a l'inici: què passa a Oliva?

No entenc què ocorre, no voldria extendre'm perquè no sé què dir, no sé què preguntar, no sé qui ha de respondre'm. Però el ben clar és què hi ha infraestructures que, estant finalitzades, no tenen ús pels ciutadans d'Oliva.

I enllaçant amb la frase anterior, cal recordar que fa pocs dies els músics hem celebrat la festa de la nostra patrona: Santa Cecília. Sempre ha estat un motiu reivindicatiu demanar el tan ansiat/esperat/necessitat Auditori, promés fins la sacietat però no construït, i per contra observem altres edificis finalitzats i sense funcionament.

On anem a parar amb esta forma de procedir? Potser no hi ha prioritats? En època de crisi cal amarrar el cinturó, però entenc que si s'han dut endavant estos projectes era per fer-los servir, cosa que no ocorre. I per contra, allò que està demanant-se per activa i per passiva no es porta endavant. Front totes estes qüestions, tan sols se m'ocorre demanar paciència, molta paciència i per descomptat: molta salut i bona vista pel que ens resta per veure.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Jo tampoc sóc idiota

Estem en campanya electoral pràcticament des de la celebració de les eleccions generals de 2008. El PP no ha dubtat ni un segon en emprar qualsevol qüestió diària en aquestos quatre anys per dir que ells ho farien millor: crisi, atur i terrorisme són tres bon exemples. Això sí, en cap moment han dit o han explicat a la ciutadania què farien ells per traure'ns de la crisi i aconseguir detindre el vertiginós increment de l'atur en què ja fa temps ens trobem.

I quan no hi ha arguments, ni solucions, ni programa, sol aparèixer el de sempre, aquell que diu les coses sense pensar però que li naixen de dins, perquè hi ha coses que no es poden amagar. I això li passa dia sí, i dia també, al cap de llista del PP al Congrés per València: Esteban González Pons.

A la presentació de la llista del PP se li va calfar la llengua i va tractar d'idiotes a tots aquells que no pensen com ell, és a dir, aquells votants que no creuen, amb motius, que el PP siga la millor opció.

Ara, per la red social, s'ha deixat caure dient que demana disculpes, però que ell no ha ofés a ningú, a bones hores. Llàstima de personatge que, segons diuen, molt probablement siga ministre amb un possible govern del PP.

En lloc de fer manifestacions d'aquest tipus, per què no diu a la ciutadania què pensa fer el PP amb tots els problemes que tenim damunt la taula? Què pensen fer amb l'educació? Què passa amb les llistes d'espera a la sanitat pública? Què faran amb aquells aturats que no tenen per pagar l'hipoteca? Quan pensen pagar el que es deu als proveïdors? Què faran amb la despesa social? I més i més... D'això no diu res. Calla, perquè sap que després del 20-N, si el PP guanya les eleccions, vindran un bon grapat de retalls que afectaran les classes més baixes i sobre tot als treballadors. Què dira aleshores González Pons? Mirem el que està ocorrent a Madrid amb Esperanza Aguirre: eixe és el seu espill del que volen fer-nos.

De totes formes, sí tinc alguna cosa per dir-li a González Pons: “estic molt satisfet de pensar com pense, de defensar les meues idees i de votar a qui considere convenient i, per descomptat, no sóc cap idiota encara que no vote al PP”.

dilluns, 26 de setembre del 2011

La tardor i la N332

Ja fa més de quatre mesos de la publicació del meu últim article. Quatre mesos que han semblat quatre dies, però en què no han parat de succeir coses. Algunes amb sabor dolç, altres molt amargues i difícils de digerir. No faré cap menció ni recull d'unes o altres: el temps que lleva i dóna raons farà el que calga per tal de posar cada cosa i cadascú al seu lloc.

Ha estat un estiu dedicat a la lectura (molta i variada), a l'estudi musical de la tuba i, per descomptat amb molt de temps, al cultiu de la verdura (tomaques, albergines, etc.). Tot això complementat amb els assajos, concert d'estiu de la Banda simfònica i eixides diverses amb la banda de carrer.

Ara que ja estem a la tardor, encara que la calor continua fent de les seues, vegem que continuen apareixent notícies noves i voldria fer menció d'una apareguda aquest cap de setmana: la inauguració de tres quilòmetres d'autovia a les conegudes com "corbes de Sant Joan", a l'entrada nord de Gandia.

No se perquè serà, no sé si és que la gent d'Oliva pintem poc a Madrid o a València. Tampoc sé si serà per falta de dedicació, o perquè a Madrid no ens escolten, o no els interessa el que reclamem, la bona qüestió és que entretant alguns continuen inaugurant variants, accessos, etc., nosaltres no tirem res endavant.

Si agafes el teu vehicle i vas a cap a València per la N-332, es pot comprovar el que dic. A hores d'ara, està feta la circumval•lació de Gandia i l'accés nord a la ciutat. A Sueca, està feta la circumval•lació i està a punt de caramel la doble via des de l'accés a Cullera fins Sollana amb l'accés a l'Autovia.

I jo em pregunte, què hem de fer per què ens escolten? Abans de cada procés electoral sembla que la cosa ja està feta i tan sols falta l'última signatura, aquella que posa el diners per dur endavant l'obra. Però el ben cert és que continuem amb una carretera col•lapsada i cansats de tanta i tanta promesa incomplida.

Supose que ara que venen eleccions generals ens continuaran venent que no hem de patir, que tot està encaminat, i haurem de ser de nou bona gent i deixar que el temps ens porte una nova enganyifa. Caldrà que anem tots a Madrid, a les portes del Ministeri de Foment amb una pancarta tan gran com puguem i on expressem el nostre disgust, la nostra insatisfacció i el nostre rebuig a quelcom que ja fa massa anys que ens acompanya. Això sí, la pancarta que no siga portada pels polítics de torn, sinó per xiquetes i xiquets d'Oliva que representen el futur que volem, lliure de vehicles i de contaminació de tot tipus.

Ja fa prou anys, quant la construcció de l'AP7, Pluja Teatre representava una magnifica obra de teatre titulada: "El supercaminal o quedarem com camot". Sembla, pel que es veu, que això últim és el nostre destí.

dimecres, 25 de maig del 2011

Reflexions post-electorals

En el fons, tots, tenim un poc de polítics i fem les nostres pròpies reflexions sobre el què i com faríem les coses si estiguèrem ocupant un càrrec de responsabilitat, es per això que no puc evitar (valga la redundància) fer una reflexió sobre el què ha passat a les eleccions municipals i autonòmiques del passat 22 de maig.

Primer.- Pel que fa als comicis autonòmics, cal dir poc: nova victòria del PP, sense pal•liatius. Al PSPV ja no li val continuar amb la mateixa línia de sempre i l'excusa no pot ser, tan sols, ni la crisi ni el govern central. El PSPV està en caiguda lliure des de fa més de 12 anys i les lluites internes no li deixen traure el cap. Alarte, com era sabut, no ha estat el líder carismàtic capaç de fer veure a l'electorat l'entramat corrupte del PP i explicar les seues propostes de futur.

Cal una refundació del PSPV, si he dit bé, una refundació per començar de zero, perquè amb la situació actual no hi ha res a fer. Sort que Compromis i EUPV han fet valdre una opció progressista a les Corts i deixen un cert aire d'il•lusió en el futur.

Segon.- Ja fa anys que no faig cap comentari entorn a la situació d'Oliva. La meua eixida de la política no va ser, de cap manera, agradosa. Després de 12 anys (1991-2003) i per la porta de darrere, es va decidir que la meua "carrera" política tocava a la seua fi. Vaig fer mutis pel fòrum, que dirien els aficionats al teatre, i sense alçar pols ni remolí en aquestos anys m'he dedicat a veure la situació des de fora, amb l'avantatge que dóna el conéixer el funcionament de l'administració municipal.
Cal dir que no m'han agradat de cap de les maneres els correus electrònics que aquestos dies han circulat per la xarxa i ham empleat la meua imatge, ni tampoc alguns comentaris desagradables que deuen quedar a l'àmbit personal.

El meu pas, com a President, per l'Associació Artístic Musical d'Oliva m'ha servit (i de molt) per recuperar la confiança amb mi mateix. Confiança no perduda, més bé, arravatada per aquells que creuen que poden fer i desfer emprant arts i enganys i que, finalment, sempre queden al descobert. Gràcies, de totes formes, a totes aquelles persones que al llarg d'aquestos últims anys han fet possible que tinga l'esperit positiu que mai no havia d'haver perdut. Però, no ens posem transcendentals, no toca.

Tercer.- Les eleccions locals ens han oferit un nou escenari polític a l'Ajuntament d'Oliva. Lamentablement, la victòria del PP per escassos vots, tot cal dir-ho, no em dóna cap alegria, més be, tot el contrari.
No coincideix amb les valoracions que s'han fet respecte a què el PSOE a Oliva ha perdut tres regidors per la crisi i els retalls del govern central (igual que allò que ens han dit a les autonòmiques). Alguna cosa o molt tindrà a veure també la gestió feta durant aquestos últims anys, i no parle tan sols de la falta d'una circumvalació (venuda a última hora a presses i carreres), la falta de notícies sobre el tren Gandia-Oliva-Dénia i molts altres temes que ara no són moment d'analitzar.

Però, seria bo que, a més de fer eixe anàlisi, ens preguntàrem què ha passat a dintre de l'organització, a nivell local, per arribar fins ací: llistes fetes des d'un punt de vista, única i exclusivament, polític; disminució de la militància; escassa participació de la mateixa en el projecte, falta d'implicació de nova gent i sobre tot de joves al mateix; visualització clara de la direcció política de l'Agrupació. Eixos i molts altres són temes fonamentals i no es pot tancar els ulls i no veure més enllà de la plaça de l'Ajuntament, eixa no és la solució a la pèrdua d'un bon grapat de vots.

Felicite al BLOC pel seu ascens. Afortunadament, una opció progressista ens dóna força per veure el futur un poc més clar. El seu cap de llista ha estat, almenys amb mi, una persona dialogant i disposada a la col•laboració, intentant donar solució als problemes quotidians, alguns d'ells de prou importància (com per exemple el que ha existit entre dues associacions importants de la nostra ciutat). Tot el contrari d'allò que fan altres “polítics” i que, després, es queixen de no tindre protagonisme quan no han mogut ni un dit per solucionar el problema generat.

És cert que, de vegades, no es pot estar d'acord amb tots els noms que composen una llista electoral, això també passa amb la presentada pel BLOC, però no cap dubte que han estat capaços d'oferir a l'electorat una imatge d'unió que no tenen altres, amb noms d'abans, d'ara i de futur, i això també sap valorar-ho el votant.

S'obri un temps de reflexions per als partits polítics. Jo també aposte pel que vol la majoria d'Oliva: un Ajuntament de progrés. Ara cal altura de mires i trellat, molt de trellat. Al temps...

dilluns, 9 de maig del 2011

Una nova del PP

Aquestos dies hem tornat a viure una nova desfeta del PP. En aquest cas aquella que fa referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre la participació de la Coalició Bildu a les eleccions municipals al País Basc.

No cal oblidar que la primera sentència, en aquest cas, del Tribunal Suprem va desestimar la participació de l'esmentada coalició a les eleccions, ja que segons el tribunal, Bildu és una continuació de Herri Batasuna. Ahí el PP va dir que havia triomfat la Justícia i que els membres de Bildu no estarien als Ajuntaments bascs.

És clar que tenim uns drets i, com a tal, els integrants de Bildu van presentar l'oportú recurs davant del Tribunal Constitucional, el qual ha dit que poden presentar-se a les eleccions i els electors bascs podran triar una opció més per a regir els seus Ajuntaments els propers quatre anys.

Fins ací, tot correcte. Es pot o no estar d’acord o desacord amb la sentència del TC. El que no es deu fer de cap manera es posar en dubte l'honorabilitat dels jutges de l'alt tribunal. És a dir, i torne al principi: si el Suprem deixa fora a Bildu és un triomf de la Justícia. Si el TC diu que poden participar a les eleccions, és que el Govern està negociant amb ETA, que els jutges estan sotmesos a la presió de Rubalcaba i del govern...

Estic afrontat d'aquesta gent. És clar que al País Basc està obrint-se un nou període, on hi ha gent que vol denunciar el terrorisme i optar per una línea democràtica de participació a les institucions. Estic plenament convençut que han de tindre la seua oportunitat i obrir un nou període de convivència. Front a això, el PP opta de nou al descrèdit, a la mentida i a la política de les males arts.

Bé faria el PP en preocupar-se de llavar la seua roba i eliminar de les seues llistes a tots aquells que estan immersos en processos judicials. Això sí que és una vergonya i un destrellat. No oblidem que no tardarem en veure a Camps, junt a "sus amiguitos del alma", assegut a un judici pel que tots sabem (excepte aquells que veuen C9). Demanarà aleshores González Pons la dimissió de Camps? Vergonyós.

dimarts, 29 de març del 2011

Programa econòmic PP

El President de la Comunitat murciana, i amb la presència del líder del PP, Mariano Rajoy, va donar a Madrid una conferència i va avançar allò que, pot ser, siga el futur programa econòmic del PP per a les properes eleccions generals.

Una de les propostes que va posar damunt de la taula va ser la del co-pagament de la sanitat i de l'educació. És a dir, a banda de tot allò que ja paguem “via impostos”, hem de fer front a la despesa sanitària i educativa.

Després d'escoltar aquesta proposta ja no em cap dubte que el PP vol desmuntar, més prompte o més tard, l'estat de benestar que hem aconseguit des del restabliment de la democràcia.

En lloc de plantejar-se llevar o disminuir les despeses innecessàries i els grans esdeveniments que tan sols beneficien a uns pocs, es preocupen més de dur endavant una política totalment d'esquenes a la gent que, amb aquestos temps de crisi, està passant per situacions molt difícils.

A partir d'aquesta proposta i de passar a ser una realitat en el temps, tan sols seran els fills i filles del rics els que podran estudiar i tindre una bona formació acadèmica. Que passarà amb aquells que no disposen d'una bona situació econòmica? Tot i això sense parlar de la sanitat (on ja existeix el co-pagament dels medicaments).

A València tenim un clar exemple de la política econòmica del PP: Terra Mítica, Fòrmula-1, Aeroport de Castelló (sense llicència i sense avions), visita Papal i més i més, traduït: grans esdeveniments per a lluïment del líder de torn. Entretant, no es poden pagar ni les cartes de correu que ixen dels jutjats, ni als proveïdors als que els deuen el que no està escrit.

Fem força entre totes i tots i no perdem l'esperança en veure a aquesta gent fora del govern. El vot és lliure, que no ens enganyen.

divendres, 25 de febrer del 2011

Camps candidat

Les últimes notícies ens diuen que Camps ja respira tranquil, després de tant de temps reclamant a la cúpula del PP a Madrid la seua confirmació com a Candidat del PP a President del Consell, ahir Rajoy el va confirmar com a tal.

Ell, és possible, que respire tranquil, nosaltres NO. Almenys jo no. Durant aquestos mesos, Camps ens ha enganyat a tots els valencians. De primeres ens va dir que ell es pagava els seus tratges, després ens han venut que quina importància tenen quatre tragets de no res. Al meu entendre, molta. Un polític ha de ser honrat, no paréixer-ho. Ha de demostrar davant l'opinió publica que està en política per administrar com cal els diners de totes i tots, i Camps no ha fet precisament això, afavorint a “sus amiguitos del alma”.

Ara ja és candidat, però què passarà si el jutge creu que cal que portar-lo davant d'un jurat? Què dirà aleshores Rajoy? Què farem els valencians? Ens creuarem de braços en veure a un President assegut al banquet?

Estic convençut que més prompte o més tard Camps pagarà les seues errades polítiques. El quan està per arribar, ja que mentres la desinformació i la manipulació informativa continuen a Canal Nou i ens priven d’altres fonts d'informació (TV3), hi haurà gent, sobretot major, que no coneix ni sap res del que està passant.

Llàstima que a l'altre costat, en lloc de formar-se una vertadera alternativa de progrés, es lluita més per ocupar un lloc d'eixida a les llistes electorals, es continua en clau interna comptant i comptant-se, i mentrestant no es busquen les fórmules que calga per tal d'arribar a la societat valenciana amb un missatge atraient, un missatge de futur on les coses es poden i es deuen fer d'altra forma: No tenim Canal Nou, ara tampoc TV3, però tenim el carrer, a què esperem?

dilluns, 7 de febrer del 2011

Va de banderetes...

Fa pocs dies, l'Ajuntament d'Oliva ha posat en marxa una nova fórmula adreçada a la participació ciutadana, per la qual aquells que vulguen col•laborar punxaran una bandereta als excrements dels gossos que es depositen al carrer i els propietaris hagen estat lo suficientment incivilitzats per no retirar-ho de la via pública.

La idea no està mal, però a mi, personalment, em sembla que hi ha altres mitjans més convincents per tal d'evitar veure’t el carrer o les voreres plenes de brutícia (per no dir una altra paraula).

Crec que allò que cal és sancionar, mitjançant l'oportuna ordenança, a tots aquells que incomplisquen la norma. A partir d'ara, qui ens visite trobarà un poble ple de banderetes pel carrer i haurem d’anar botant d'una part a l'altra com si fórem xiquets eixint del col•legi. Hi ha d’alguns qui tan sols entenen les coses quan els toquen la butxaca.

Però tornant a la idea de la bandereta, em pregunte: si aquesta és bona per denunciar les defecacions canines, per què no l’apliquem també a altres qüestions? I tan sols posaré dos exemples (encara que em pose pesat i reiteratiu, que potser és això el que cal que facen alguns). Caldrà posar una bandera ben gran a les entrades d'Oliva amb la vella reivindicació al Ministeri de Foment del destrellat que suposa, al segle XXI, la falta d'una circumval•lació a la N-332 al seu pas per la nostra ciutat. Inclós podríem anar més enllà i donar una bandereta, com les comentades dels gossets, a cada vehicle que passe per Oliva (publicitat debades). I com a segon exemple, li donaríem a cada ciutadà d'Oliva que viatge amb tren fins a València una bandereta per posar-la a la seua maleta o motxilla, així tots coneixaran quina és la nostra situació d'oblit ferroviari.

Aleshores supose que també eixirem als mitjans de comunicació i no ens coneixeran tan sols per les banderetes de les caques dels gossos, sinó per ser una ciutat reivindicativa. Tan sols han estat dos exemples, hi ha més, molts més per dur endavant, i ara venen eleccions i... ja sabeu.

Plantegeu vosaltres més exemples i fiqueu també la vostra bandereta. Ànim!

dijous, 20 de gener del 2011

A voltes amb el tren

S'apropen les eleccions i comencem a veure als mitjans de comunicació les meravelles que ens esperen a partir de la pitada inicial de la campanya electoral.

Després de l'arribada de l'AVE a València, via Madrid, ara el Ministeri de Foment ha fet públic que un tren Alvia farà el trajecte Madrid-Gandia amb tan sols tres hores, amb lo qual, Gandia es veurà plena de turistes a la propera Setmana Santa i estiu.

Fins ací la bona notícia per a la veïna ciutat de Gandia i una vegada més, una nova punyalada política pels que vivim al sud de la comarca de la Safor i nord de la Marina, ja que l'ansiat projecte del Tren Gandia-Oliva-Dénia, es converteix de nou amb una utopia.

Bé estaria que els polítics que ens governen a Oliva, tingueren ben clar que és el que volen per a la nostra ciutat i per una vegada, explicar-nos als olivans i olivanes que passa amb la nostra reivindicació ferroviària entretant altres tenen, fins i tot, trens d'alta/mitjana velocitat.

Per a què va servir la manifestació a Oliva demanant el tren? Ara es fa evident que per a res, tan sols per a fer-se la foto de rigor com tantes i tantes altres.

No seria millor explicar-li al Ministre que hi han prioritats i que abans que arriben els turistes a Gandia hem de tenir la doble via des de Cullera i no caldria que els trens perderen temps a les estacions? No seria millor explicar-li al Ministre el problema que genera a centenars d'estudiants el fet que hagen de fer mil transbordaments per arribar a València i tornar cap a casa? No seria millor explicar-li al Ministre la problemàtica que té qualsevol ciutadà del sud de la Safor, al segle XXI, per poder viatjar cap a València? No seria millor explicar-li al Ministre el que deuen ser prioritats per a un governant seriós?

Doncs no, sembla que és millor no dir res, estar calladet i veure com passen el dies sense solucions, ni projectes, ni res de res. Per fer això, no cal presentar-se a unes eleccions, per fer això cal quedar-se a casa i no enganyar a ningú.

Però no patim, tornem al principi, vénen les eleccions i ja sabeu... (continuarà).