dilluns, 28 de maig del 2012

Al treballador, ni aigua....

Com diuen els nostres majors: "no tenen vergonya ni la coneixen". És normal que cada dia hi haja més gent indignada pel que està passant. Es van presentar a les eleccions de novembre de l'any passat no amb un programa ocult, sinó amb un programa clar: beneficiar al gran capital. La resta, no els interessa.
23 mil milions d'euros, la xifra assusta tan sols de pensar-ho. Eixa és la xifra que l'Estat, per ordre del govern popular de Rajoy, va a injectar a Bankia. Eixa xifra és dues vegades i mitja el total que han aplicat als retalls dels divendres en sanitat i educació.
Bankia ha estat nacionalitzada i ara hem de pagar entre tots la desfeta d'uns gestors que tan sols s'han preocupat de tindre una bona jubilació i ara desapareixen de l'escena pública com si res hagueren fet. Si un treballador, siga de l'ofici que siga, fa una desfeta a la seua empresa, es castigat amb el despido procedent: liquidació pura i dura i a augmentar les xifres de l'atur.
Diu Rajoy que es fa per tal de garantir els diners dels impositors. Fals, totalment fals. Es du endavant aquesta operació per beneficiar el capital i obeir les ordres de la "reina" d'Europa, la sra. Merkel, després del passeig amb vaixell pel riu allà a Chicago.
Per què no afavorixen que aplegue eixe capital, a baix interés, a la gent jove i no tan jove per que puga comprar una vivenda de les tantes que hi ha tancades? Per què no ajuden a aquells qui cada dia són desahuciats de les seues vivendes per la mateixa Bankia sense cap rancor? Per què no recolza Rajoy el canvi dels estatuts del Banc Central Europeu i l'emissió dels euro bonos?
Bankia rebrà una injecció de capital enorme però no canviarà, continuarà amb la seua política de desahucis, igual que la resta de bancs: han de recuperar la seua inversió. I el govern, que havia d'estar per ajudar a tots, tanca els ulls i ajuda al gran, perquè al xicotet, al pobre treballador, ni aigua.
I entretant continuem sense escoltar una explicació del què ha passat. No hi ha intenció de demanar responsabilitats a aquells qui al mes de juliol de 2011 venien accions de Bankia com si fora el manà que havia de fer ploure diners del cel. Hui, després d'onze mesos, les accions de Bankia son brossa, no valen res.
Ens esperen temps difícils i no ens podem quedar en lamentacions. Cal explicar el que està passant a la gent que tan sols veu Canal Nou i llig diaris que no parlen d'aquestos temes. Tenim, entre tots, que obrir els ulls a la societat. Ens resta molt de treball per davant. Salut.



dilluns, 7 de maig del 2012

Els divendres, retalls...





Després que el president Rajoy ens donara la primícia que cada divendres hi haurà noves mesures -reformes, no retallades...- per pal•liar "l'herència rebuda", ja no sabem on ens trobem.
Cada divendres noves retallades, cada divendres noves sorpreses. Els qui tenim la sort de tindre una nòmina, guanyem menys, perquè paguem més en tributs i impostos. Si açò servira per crear ocupació i baixar la xifra de l'atur, benvinguda siga la solidaritat entre treballadors. Però és clar que això no és el que està passant i sembla que eixe no és el camí triat per aquells que van prometre el que no podien i ara fan tot el contrari. Tan sols cal recordar al portaveu desaparegut, González Pons, prometent més de tres milions de nous llocs de treball en tan sols dos anys de govern popular.

Ara diuen que la culpa la té l'herència rebuda de l'anterior govern, llàstima siga. Sempre parem al mateix lloc: la culpa la tenen els demés i ale, a viure i seguir llevant-li al poble el que s'ha aconseguit en molts anys de lluita. Potser el PP quan estava a l'oposició no coneixia, com és el seu deure, la situació dels comptes estatals i autonòmics? No coneixia el dèficit generat a comunitats com la valenciana? On s'ha balafiat amb pólvora de rei i ara no saben com pagar el que ha deixat en "herència" l'exhonorable Camps.

La qüestió és que el poble continua pagant amb escreix les desfetes d'alguns polítics que deurien estar empresonats per portar-nos on estem, però no contents amb això ara volen ajudar a la banca, injectant milers de milions d'euros per a la seua salvació (Rajoy i Buch, conseller d'economia, dixit). És a dir, hem mal venut Bancaixa a Rato (Caja Madrid), hem llançat la CAM al fem, el Banc de València està en venda i ara volen ajudar a Bankia a pagar les seues desfetes.

I entretant, el pobre cada dia és més pobre, el treballador paga més, els aturats, sobretot els joves, no veuen cap futur... però això sí, ajudem a la banca que és la qui ens ha de salvar "perdonant els desahucis" a aquells qui no podem pagar la seua hipoteca. Es això també causa de l'herència rebuda?

Esperem i confiem que la victòria d'Hollande a França òbriga un nou corrent d'aire a esta Europa que, al pas que anem, ens porta al desànim. Salut.