Ja estem amb la mateixa de sempre: ni un euro per a la circumval.lació a Oliva, ni un euro per al tren Gandia-Denia.
Les dos infraestructures, tan necessàries per a Oliva, continuen parades, sense data d'inici. Ens diuen alguns que els projectes van pel camí adequat, que tot té un temps, i hem de tindre paciència. Però el que queda clar és que continuem sent, i perdó per l'expressió, el cul de la xarxa ferroviària i de carreteres.
Cada dia que passa hi ha més gent farta d'aquesta situació: la carretera és un suplici per a la ciutadania, i també per aquells que, dia a dia, l'han de travessar per qüestions de treball. El tren és una necessitat per a tots, per al qui treballen fora d'Oliva, per al qui estudien, que en són molts, a València. Però sembla que ja de ple al segle XXI, ningú, i dic bé, ningú ens fa cas.
Tal com es pot veure, açò s'ha convertit en una lluita política, però entretant continuem patint i jo em pregunte: fins quan hem de continuar suportant aquesta situació...?
Ara venen les eleccions i tant el tren com la circumval.lació es convertiram en arma política, ens faran promeses, com sempre, ens diran, ara sí. Però jo ja no confie, ja no em crec res fins que no veja el primer tractor a les portes d'Oliva.
Menys lluites politiques, menys tirar-se el trastos al cap. Més unió i més treball, sobre tot per aquells, que pels vots aconseguits, tenen la responsabilitat de fer-ho.
Monastrell? Monastrell! [Setmana 3]
Fa 9 anys