dilluns, 24 d’octubre del 2011

Jo tampoc sóc idiota

Estem en campanya electoral pràcticament des de la celebració de les eleccions generals de 2008. El PP no ha dubtat ni un segon en emprar qualsevol qüestió diària en aquestos quatre anys per dir que ells ho farien millor: crisi, atur i terrorisme són tres bon exemples. Això sí, en cap moment han dit o han explicat a la ciutadania què farien ells per traure'ns de la crisi i aconseguir detindre el vertiginós increment de l'atur en què ja fa temps ens trobem.

I quan no hi ha arguments, ni solucions, ni programa, sol aparèixer el de sempre, aquell que diu les coses sense pensar però que li naixen de dins, perquè hi ha coses que no es poden amagar. I això li passa dia sí, i dia també, al cap de llista del PP al Congrés per València: Esteban González Pons.

A la presentació de la llista del PP se li va calfar la llengua i va tractar d'idiotes a tots aquells que no pensen com ell, és a dir, aquells votants que no creuen, amb motius, que el PP siga la millor opció.

Ara, per la red social, s'ha deixat caure dient que demana disculpes, però que ell no ha ofés a ningú, a bones hores. Llàstima de personatge que, segons diuen, molt probablement siga ministre amb un possible govern del PP.

En lloc de fer manifestacions d'aquest tipus, per què no diu a la ciutadania què pensa fer el PP amb tots els problemes que tenim damunt la taula? Què pensen fer amb l'educació? Què passa amb les llistes d'espera a la sanitat pública? Què faran amb aquells aturats que no tenen per pagar l'hipoteca? Quan pensen pagar el que es deu als proveïdors? Què faran amb la despesa social? I més i més... D'això no diu res. Calla, perquè sap que després del 20-N, si el PP guanya les eleccions, vindran un bon grapat de retalls que afectaran les classes més baixes i sobre tot als treballadors. Què dira aleshores González Pons? Mirem el que està ocorrent a Madrid amb Esperanza Aguirre: eixe és el seu espill del que volen fer-nos.

De totes formes, sí tinc alguna cosa per dir-li a González Pons: “estic molt satisfet de pensar com pense, de defensar les meues idees i de votar a qui considere convenient i, per descomptat, no sóc cap idiota encara que no vote al PP”.