dilluns, 19 de novembre del 2012

Repecte als músics d'Oliva

Ja fa temps que he posat en pràctica aquella dita castellana, que l’aigua que no has de beure has de deixar-la córrer; però com tot en aquesta vida, sempre hi ha un límit, i si deixes que els altres diguen el que volen i tu per no fer-te de mal voler, i calles, al remat corres el risc d’ofegar-te. Per què dic tot açò? M’explicaré: al mes de juny d’enguany, concretament el dia del Corpus, vaig acudir amb altres músics de la banda de l’Associació Artístico - Musical d’Oliva a la processó que es celebra a la vesprada pels carrers d’Oliva. Abans d’eixir, un dels rectors que formaven part de la comitiva eclesiàstica ens va amenaçar –dic bé, amenaçar–, perquè no vam tocar la “Marcha Real”, coneguda també per himne nacional d’Espanya. No content amb això, després de la processó ens va tornar a dir que ja sabíem el que calia fer per a la pròxima. La cosa va portar un poc de pols però com ja he dit al principi vaig pensar que el millor era deixar-ho córrer.


Al mes d’octubre, Oliva celebra la festivitat de San Francesc d’Assís, i de nou els músics vam acudir a la processó per acompanyar el sant; novament el rector en qüestió va acudir, de no molt bones formes, per exigir-nos que tocàrem la “Marcha Real”; no ho va aconseguir.

Poc dies després, una dona em va parar pel carrer per a preguntar-me què passava amb la banda de música d’Oliva que es negava a interpretar l’himne (“Marcha Real”) a les processons. Li vaig explicar els motius, fonamentalment legislatius (RD 1560/97, de 10 d’octubre, pel qual es regula l’himne nacional), i la dona es va quedar prou satisfeta de la meua resposta. És evident que li vaig preguntar per què coneixia la informació del “problemeta”, i em va dir, davant el meu estupor, que el rector de Santa Maria (el jove, per entendre’ns), des del púlpit i a l’hora del sermó, els havia donat la noticia. I també ho vaig deixar córrer.

Abans que arribe l’aigua al coll i ens ofegue, hem d’eixir al pas d’un article d’opinió en el qual el rector en qüestió, no s’ha conformat amb desprestigiar als músics d’una banda centenària, sinó que a més ens declara (a tots el músics d’Oliva per igual) afins a un partit polític determinat pel greu pecat de no tocar la “Marcha Real”.

Totes les persones que em coneixen saben que sóc catòlic; no massa practicant, però catòlic. No cal que justifique les meues creences, ni crec que siga necessari fer-ho ací. Però actituds com la d’aquest rector són les que fan que molta gent, jo un d’ells, deixe d’acudir a les esglésies. Si vaig a l’església és a escoltar la paraula de Deu i no a rebre, des del púlpit noticies com la que he comentat abans.

La “Marcha Real” està reglamentada, en un reial decret on es diu en quins moments s’ha d’interpretar, i en quina de les dues versions, la llarga o la curta (abans ja ho he posat, però torne RD 1560/97, de 10 d’octubre); i no es precisament en les processons.

A més, cal recordar que estem a un estat laic i per tant si la “Marcha Real” s’interpreta en actes religiosos, bàsicament de la religió catòlica, podria ofendre a aquells que, sent espanyols, no la practiquen, o no són catòlics.

Crec que ja n’hi ha prou d’aquesta historia, crec que ja n’hi ha prou d’escoltar i llegir proclames en contra dels músics, de mesclar unes coses i altres, de dir que es predica el perdó i l’amor i només es pot es persegueix a aquells que acomplint la llei no fan el que un desitja, amenaçant amb no deixar-nos tocar pels nostres carrers. Fins ací podríem arribar.

Bé està que aquest xicot expresse amb llibertat allò que pensa; però com a rector s’ha de dedicar a proclamar l’evangeli; si vol dedicar-se a altres coses i fer proclames i donar solucions als greus problemes d’aquest país que se’n dedique, però que ens deixe en pau als qui ens dediquem a fer allò que ens agrada complint la legalitat.

I per cert, no cal que espere a la setmana vinent; centre’s en l’educació, per favor. Però en la seua, que ha de començar pel respecte als altres.