dimarts, 7 de maig del 2013

Diàleg i consens

Ja he dit altres vegades que tenim un govern que ens diu totes les mentides que pot i un poc més. Ens fan proclames, instal•lats darrere d'una televisió de plasma i sense torn de preguntes per a la premsa, que la situació econòmica millorarà; però no saben quan. Un dia diuen que a finals de 2014, l'endemà diuen que al 2015, i tot perquè no saben per on van. No tenien programa per presentar-se a les eleccions, tan sols volien guanyar, governar i fer tot allò que pretén sempre la dreta: llevar-li al treballador tot allò pel què ha lluitat: "abans lluitàvem per aconseguir millores socials, ara lluitem perquè no ens les lleven".
I amb eixe camí de desfeta, continua creixent la taxa d'atur al nostre pobre país. Cada dia més i més joves, i no tan joves, han d'agafar la maleta i el primer vol per anar a buscar-se la vida mes enllà dels Pirineus. Diu Esperanza Aguirre que això és "motiu d'orgull", mentre que la ministra Báñez defineix la fugida massiva de joves a l'estranger com a "mobilitat exterior". A qui pretenen enganyar? D'altra banda, hi ha més gent que ha de deixar la seua vivenda per no poder pagar la hipoteca al banc. Hi ha retallades per tot arreu: educació, sanitat, benestar social... s'han carregat la Llei de Dependència, entre d'altres, desprotegint els més desafavorits. I a més continuen incrementant les taxes i els impostos. I què tenim al remat? Un poble desmotivat, cansat d'aquesta situació, que no creu amb els polítics que tan sols lluiten pels interessos propis o del seu partit. De fet, ja són molts els ciutadans que han perdut la gana de votar en properes convocatòries electorals, i cada dia hi ha més i més persones que pensen que amb aquestes formes de fer política no tindrem cap solució en molt de temps. I què fa el govern? Ajudar a la banca, ajudar al gran capital i donar-li la culpa al de darrere. Tot un clàssic: “i tu més!!!!”.
No sé si les propostes que estan fent tant els socialistes com Esquerra Unida són bones o roïnes; no les he llegides, però almenys cal veure si és possible que eixes propostes siguen estudiades. És tant de demanar que els partits polítics seguen al voltant d'una taula i parlen de la maleïda crisi que està fent passar a moltes i molts ciutadans aquesta crítica situació? On està el consens i el diàleg? On està el trellat que deurien tindre aquells que ens representen? Fins a quan haurem de suportar aquest panorama?

Tinc el convenciment que, cada dia més, una gran majoria de polítics viuen dins del seu cercle i no se n'adonen d'allò que ocorre al seu voltant, del descontent social que han generat. Tan sols els preocupa la seua imatge, les enquestes i els titulars dels periòdics.

Un consell: que isquen al carrer, que parlen amb la gent, que no es dediquen a aplaudir al líder de torn, sinó a expressar la seua opinió, si cal que siguen crítics amb el seu partit, que no oferisquen allò que no poden donar i que treballen, i molt, que el poble ja està cansat d'aquesta dramàtica situació. Al temps...

divendres, 18 de gener del 2013

Necessitem il.lusió





Aquestos dies, després de llegir i escoltar als mitjans de comunicació, usar la paraula "indignació" resulta poca cosa. Caldria buscar adjectius més propis dels desficacis de què ens hem assabentat, estalviaré dir quins per respecte a aquelles persones que llegiu aquest blog.



Mentre molta gent sofreix les conseqüències de la maleïda crisi (quasi 6 milions d'aturats), retalls en educació, sanitat, benestar social..., hi ha gent que viu “a lo grande”, amb grans fortunes guardades en bancs a paradisos fiscals, això sí, amassades de forma il•legal, amb sobres que circulen amb diners negres, amb grans apartaments i propietats diverses, vehicles de luxe. Fins on hem d’arribar? Què més ens queda per conéixer? Algun dia sabrem tota la veritat i els noms dels responsables d'aquesta desfeta?



Molta gent diu que la culpa de tot la tenen els polítics. Es cert també que molta d'eixa gent, sobretot jove, ja diu que no tornarà a votar a cap elecció més. Personalment crec que no tota la gent que està en política esta per enriquir-se però que sí que hi ha un alt grau de polítics que s'aprofiten del càrrec per mantindre un status que d'altra forma no tindrien.



A banda estan els que no tenen escrúpols i es dediquen a viure de la política, a posar la mà i a no pensar en la gent a la qual representen i per la qual ocupen un càrrec públic. Són aquells que tan sols els preocupa el lloc que ocuparan en les llistes electorals. La seua ambició es mantindre un lloc d'eixida, caiga qui caiga. Després vindran anys de cobrar, i de nou tornar a començar el procés. Lamentable, veritat?



Entre els que posen la mà i els vividors, a més es dediquen a desqualificar a aquells que sí que volen lluitar pels seus ideals, per dur endavant un programa electoral, per treballar pels seus conciutadans.



Ara més que mai ens fa falta que els partits polítics, sobretot els progressistes, tinguen la suficient capacitat per escoltar la gent indignada que no para de dir: "ja n’hi ha prou". Que es prengen decisions valentes, que es decedesquen per obrir-se a la societat, no tan sols amb paraules sinó amb fets, i no ser reductes tancats on no es pot ni entrar. Ara més que mai s’ha de generar il•lusió en la gent del carrer. Fan falta veus clares i gent transparent. Un exemple, per què els grans partits continuen sense voler les llistes obertes? A qui volen protegir?



Sempre he sigut optimista, vull continuar igual, però els esdeveniments cada dia van furtant-me part del meu esperit. Necessitem recuperar-nos i tindre il•lusió per continuar. Com diuen aquestos dies els ciutadans dels pobles de Castella la Manxa: "el poble unit mai serà vençut" AL TEMPS