dilluns, 22 de novembre del 2010

La música, la gran oblidada...

Ja hem donat per finalitzades les festes de Santa Cecília 2010. El fet que aquest any, la meua filla Glòria haja estat la Musa de la música de la nostra Associació (Ass.Art.Musical d'Oliva), ens ha fet viure d'una forma molt més intensa les celebracions.

Qüestions festives a banda, al dinar en què donem per finalitzada la festa, he tornat a demanar als representants municipals d'Oliva, amb l'absència, un any més, de la primera autoritat, el mateix de sempre: un lloc adequat per poder fer música, un lloc adequat per dur endavant una programació musical estable a la nostra ciutat, un lloc adequat per què els amants de la música, que en són molts, puguen gaudir de les interpretacions de les diferents Associacions musicals d'Oliva.

Aquesta petició no és nova, no és fruït del capritx d'una o varies persones, és una necessitat que cal fer realitat.

El ben cert és que aquest tema ja s'ha convertit en recurrent, però no és menys cert que el grups polítics de l'ajuntament ens han fet saber en cada compromís electoral que, ara, ja era la definitiva, que ja anava de bo... però, per desgràcia, continuen passant els anys i la promesa en lloc de convertir-se en realitat, continua estant amagada baix d'un calaix ple de pols.

Ens poden dir que estem en crisi, és cert, però també és cert que a Oliva s'estan executant o en procés administratiu d'execució varies obres noves: la Casa de la Festa, el Centre Polivalent o el nou trinquet a la zona esportiva. Mentrestant, la música continua sent la gran oblidada i queda de nou aparcada, limitant-nos a una programació molt estreta per falta del tan ansiat Auditori, o bé una Casa de la Música.

Estem ja prop d'un nou compromís electoral, supose que de nou eixiran a la llum les promeses. A veure si ara són realitat i no paper mullat, que no ens passe el mateix que amb el Tren o la circumval·lació, que pel que es veu, cada dia estan més lluny.