dimarts, 29 de novembre del 2011

Què passa a Oliva...?

Llig al diari que el conseller d'Educació ha inaugurat l'IES Gabriel Ciscar, tres anys després d'estar finalitzades les obres de remodelació. Sembla que entre tantes eleccions -municipals, autonòmiques i generals- no havien trobat temps per deixar-se caure per Oliva i fer una tallada de cinta a esta infraestructura educativa tan important per la nostra ciutat.

Em sorprén que es tarde tres anys en fer oficial la inauguració, però igualment sorprenent és que s'inauguren altres edificis i no es posen en funcionament, o que altres estiguen finalitzats i no s'inauguren ni s'òbriguen a l'ús públic i general.

En este últim cas, em referisc al centre polivalent, inaugurat hores abans de la constitució de la nova corporació municipal, i a la "Casa de la Festa", que sembla estar finalitzada però sense ésser inaugurada ni oberta al públic. Trobem també la biblioteca l'Envic, inaugurada el passat mes de maig tot i sense comptar amb les condicions legals per la seua obertura i que ara, després de moltes reivindicacions, ens anuncien que obrirà les seues portes el proper 17 de desembre.

D'ací, la meua pregunta a l'inici: què passa a Oliva?

No entenc què ocorre, no voldria extendre'm perquè no sé què dir, no sé què preguntar, no sé qui ha de respondre'm. Però el ben clar és què hi ha infraestructures que, estant finalitzades, no tenen ús pels ciutadans d'Oliva.

I enllaçant amb la frase anterior, cal recordar que fa pocs dies els músics hem celebrat la festa de la nostra patrona: Santa Cecília. Sempre ha estat un motiu reivindicatiu demanar el tan ansiat/esperat/necessitat Auditori, promés fins la sacietat però no construït, i per contra observem altres edificis finalitzats i sense funcionament.

On anem a parar amb esta forma de procedir? Potser no hi ha prioritats? En època de crisi cal amarrar el cinturó, però entenc que si s'han dut endavant estos projectes era per fer-los servir, cosa que no ocorre. I per contra, allò que està demanant-se per activa i per passiva no es porta endavant. Front totes estes qüestions, tan sols se m'ocorre demanar paciència, molta paciència i per descomptat: molta salut i bona vista pel que ens resta per veure.