dimecres, 24 de febrer del 2010

Crisi

Fa uns dies vaig estar amb un antic company. Fa 18 mesos que va ser despatxat de la seua empresa i des d’aleshores està buscant treball.
Mentres escoltava les seues dificultats per tirar endavant, per poder fer front a la despesa del dia a dia, imaginava la gran quantitat de gent que està també sofrint, i de quina forma, la greu crisi en la què ens trobem.
Aquells qui tenim una feina en aquestos temps difícils, ens podem donar per contents que a final de mes tinguem una nòmina al banc i no la desafortunada sensació de veure com s'acaba l'ajuda econòmica i no tindre una esperança al futur.
Entretant els polítics del nostre país continuen a la grenya, tirant-se el trastos al cap (“i tu més”) i deixant que el temps passe sense mostrar un mínim esforç per alleujar la vida a tots aquells que, volent, no poden tindre un treball.
Ja sé que els vots són molt importants per a un partit polític, però tant el qui governa, com el qui està a l'oposició, han de fer, en aquestos moments tan greus, l'esforç que siga necessari per arribar a acords, per ajudar a la gent aturada, per fer que hi haja treball per a tots. No són temps de gran esdeveniments, són temps de crisi i d'esforç. A veure si tots fem un poc de força i aconseguim que els nostres governants facen el que és necessari perquè gent com el meu company i tants altres tinguen un futur digne i no el que veuen ara al seu davant.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Enveja Sana

Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat d'estar al "Saló d'Actes del Grau". Allí van actuar els membres del Grup de Teatre de la Falla Barri Sant Francesc, "Falleres, Fallers i Punt", amb l'obra "Criatures". Vull aprofitar el comentari per felicitar-los a totes i tots. Després de la seua participació al Concurs de Teatre en valencià "Salvador Soler i Soler", al Centre Olivense i amb totes les carències del món, l'altre dia van poder demostrar el que són capaços de fer dalt d'un escenari.
És una llàstima que gent d'Oliva tinga que demostrar el que val fora de la seua ciutat per caréixer d'un lloc adequat, no tan sols per als actors i actrius, sinó també per als espectadors.
El local esmentat, gestionat per l'Associació Musical del Grau i propietat de l'Ajuntament de Gandia, té tot allò que venim demanant molta gent al llarg d'aquestos anys per a la nostra ciutat.
A Oliva tan sols tenim el Teatre Olímpia, ocupat tot l'any de diferents activitats per a totes les associacions del poble, amb la qual cosa no es poden redactar programacions estables ni diversificades.
Pel que fa a la música, i a pesar de ser una reiterada promesa electoral, continuem igual que sempre: a Santa Cecília, al Mercat. Per les festes de Nadal, a l'església.
Per tots aquestos motius, vaig sortir del Saló d’Actes del Grau amb un elevada dosi d'enveja, sana, però enveja al cap i a la fi. Perquè amb un local, no massa gran -240 butaques vaig comptar a colp d'ull- i un bon escenari, es pot dur a terme una bona programació, musical i cultural.
Enhorabona als que han fet possible que allí siga una realitat.