dilluns, 26 de setembre del 2011

La tardor i la N332

Ja fa més de quatre mesos de la publicació del meu últim article. Quatre mesos que han semblat quatre dies, però en què no han parat de succeir coses. Algunes amb sabor dolç, altres molt amargues i difícils de digerir. No faré cap menció ni recull d'unes o altres: el temps que lleva i dóna raons farà el que calga per tal de posar cada cosa i cadascú al seu lloc.

Ha estat un estiu dedicat a la lectura (molta i variada), a l'estudi musical de la tuba i, per descomptat amb molt de temps, al cultiu de la verdura (tomaques, albergines, etc.). Tot això complementat amb els assajos, concert d'estiu de la Banda simfònica i eixides diverses amb la banda de carrer.

Ara que ja estem a la tardor, encara que la calor continua fent de les seues, vegem que continuen apareixent notícies noves i voldria fer menció d'una apareguda aquest cap de setmana: la inauguració de tres quilòmetres d'autovia a les conegudes com "corbes de Sant Joan", a l'entrada nord de Gandia.

No se perquè serà, no sé si és que la gent d'Oliva pintem poc a Madrid o a València. Tampoc sé si serà per falta de dedicació, o perquè a Madrid no ens escolten, o no els interessa el que reclamem, la bona qüestió és que entretant alguns continuen inaugurant variants, accessos, etc., nosaltres no tirem res endavant.

Si agafes el teu vehicle i vas a cap a València per la N-332, es pot comprovar el que dic. A hores d'ara, està feta la circumval•lació de Gandia i l'accés nord a la ciutat. A Sueca, està feta la circumval•lació i està a punt de caramel la doble via des de l'accés a Cullera fins Sollana amb l'accés a l'Autovia.

I jo em pregunte, què hem de fer per què ens escolten? Abans de cada procés electoral sembla que la cosa ja està feta i tan sols falta l'última signatura, aquella que posa el diners per dur endavant l'obra. Però el ben cert és que continuem amb una carretera col•lapsada i cansats de tanta i tanta promesa incomplida.

Supose que ara que venen eleccions generals ens continuaran venent que no hem de patir, que tot està encaminat, i haurem de ser de nou bona gent i deixar que el temps ens porte una nova enganyifa. Caldrà que anem tots a Madrid, a les portes del Ministeri de Foment amb una pancarta tan gran com puguem i on expressem el nostre disgust, la nostra insatisfacció i el nostre rebuig a quelcom que ja fa massa anys que ens acompanya. Això sí, la pancarta que no siga portada pels polítics de torn, sinó per xiquetes i xiquets d'Oliva que representen el futur que volem, lliure de vehicles i de contaminació de tot tipus.

Ja fa prou anys, quant la construcció de l'AP7, Pluja Teatre representava una magnifica obra de teatre titulada: "El supercaminal o quedarem com camot". Sembla, pel que es veu, que això últim és el nostre destí.