La tardor i la N332

Ja fa més de quatre mesos de la publicació del meu últim article. Quatre mesos que han semblat quatre dies, però en què no han parat de succeir coses. Algunes amb sabor dolç, altres molt amargues i difícils de digerir. No faré cap menció ni recull d'unes o altres: el temps que lleva i dóna raons farà el que calga per tal de posar cada cosa i cadascú al seu lloc.

Ha estat un estiu dedicat a la lectura (molta i variada), a l'estudi musical de la tuba i, per descomptat amb molt de temps, al cultiu de la verdura (tomaques, albergines, etc.). Tot això complementat amb els assajos, concert d'estiu de la Banda simfònica i eixides diverses amb la banda de carrer.

Ara que ja estem a la tardor, encara que la calor continua fent de les seues, vegem que continuen apareixent notícies noves i voldria fer menció d'una apareguda aquest cap de setmana: la inauguració de tres quilòmetres d'autovia a les conegudes com "corbes de Sant Joan", a l'entrada nord de Gandia.

No se perquè serà, no sé si és que la gent d'Oliva pintem poc a Madrid o a València. Tampoc sé si serà per falta de dedicació, o perquè a Madrid no ens escolten, o no els interessa el que reclamem, la bona qüestió és que entretant alguns continuen inaugurant variants, accessos, etc., nosaltres no tirem res endavant.

Si agafes el teu vehicle i vas a cap a València per la N-332, es pot comprovar el que dic. A hores d'ara, està feta la circumval•lació de Gandia i l'accés nord a la ciutat. A Sueca, està feta la circumval•lació i està a punt de caramel la doble via des de l'accés a Cullera fins Sollana amb l'accés a l'Autovia.

I jo em pregunte, què hem de fer per què ens escolten? Abans de cada procés electoral sembla que la cosa ja està feta i tan sols falta l'última signatura, aquella que posa el diners per dur endavant l'obra. Però el ben cert és que continuem amb una carretera col•lapsada i cansats de tanta i tanta promesa incomplida.

Supose que ara que venen eleccions generals ens continuaran venent que no hem de patir, que tot està encaminat, i haurem de ser de nou bona gent i deixar que el temps ens porte una nova enganyifa. Caldrà que anem tots a Madrid, a les portes del Ministeri de Foment amb una pancarta tan gran com puguem i on expressem el nostre disgust, la nostra insatisfacció i el nostre rebuig a quelcom que ja fa massa anys que ens acompanya. Això sí, la pancarta que no siga portada pels polítics de torn, sinó per xiquetes i xiquets d'Oliva que representen el futur que volem, lliure de vehicles i de contaminació de tot tipus.

Ja fa prou anys, quant la construcció de l'AP7, Pluja Teatre representava una magnifica obra de teatre titulada: "El supercaminal o quedarem com camot". Sembla, pel que es veu, que això últim és el nostre destí.

Reflexions post-electorals

En el fons, tots, tenim un poc de polítics i fem les nostres pròpies reflexions sobre el què i com faríem les coses si estiguèrem ocupant un càrrec de responsabilitat, es per això que no puc evitar (valga la redundància) fer una reflexió sobre el què ha passat a les eleccions municipals i autonòmiques del passat 22 de maig.

Primer.- Pel que fa als comicis autonòmics, cal dir poc: nova victòria del PP, sense pal•liatius. Al PSPV ja no li val continuar amb la mateixa línia de sempre i l'excusa no pot ser, tan sols, ni la crisi ni el govern central. El PSPV està en caiguda lliure des de fa més de 12 anys i les lluites internes no li deixen traure el cap. Alarte, com era sabut, no ha estat el líder carismàtic capaç de fer veure a l'electorat l'entramat corrupte del PP i explicar les seues propostes de futur.

Cal una refundació del PSPV, si he dit bé, una refundació per començar de zero, perquè amb la situació actual no hi ha res a fer. Sort que Compromis i EUPV han fet valdre una opció progressista a les Corts i deixen un cert aire d'il•lusió en el futur.

Segon.- Ja fa anys que no faig cap comentari entorn a la situació d'Oliva. La meua eixida de la política no va ser, de cap manera, agradosa. Després de 12 anys (1991-2003) i per la porta de darrere, es va decidir que la meua "carrera" política tocava a la seua fi. Vaig fer mutis pel fòrum, que dirien els aficionats al teatre, i sense alçar pols ni remolí en aquestos anys m'he dedicat a veure la situació des de fora, amb l'avantatge que dóna el conéixer el funcionament de l'administració municipal.
Cal dir que no m'han agradat de cap de les maneres els correus electrònics que aquestos dies han circulat per la xarxa i ham empleat la meua imatge, ni tampoc alguns comentaris desagradables que deuen quedar a l'àmbit personal.

El meu pas, com a President, per l'Associació Artístic Musical d'Oliva m'ha servit (i de molt) per recuperar la confiança amb mi mateix. Confiança no perduda, més bé, arravatada per aquells que creuen que poden fer i desfer emprant arts i enganys i que, finalment, sempre queden al descobert. Gràcies, de totes formes, a totes aquelles persones que al llarg d'aquestos últims anys han fet possible que tinga l'esperit positiu que mai no havia d'haver perdut. Però, no ens posem transcendentals, no toca.

Tercer.- Les eleccions locals ens han oferit un nou escenari polític a l'Ajuntament d'Oliva. Lamentablement, la victòria del PP per escassos vots, tot cal dir-ho, no em dóna cap alegria, més be, tot el contrari.
No coincideix amb les valoracions que s'han fet respecte a què el PSOE a Oliva ha perdut tres regidors per la crisi i els retalls del govern central (igual que allò que ens han dit a les autonòmiques). Alguna cosa o molt tindrà a veure també la gestió feta durant aquestos últims anys, i no parle tan sols de la falta d'una circumvalació (venuda a última hora a presses i carreres), la falta de notícies sobre el tren Gandia-Oliva-Dénia i molts altres temes que ara no són moment d'analitzar.

Però, seria bo que, a més de fer eixe anàlisi, ens preguntàrem què ha passat a dintre de l'organització, a nivell local, per arribar fins ací: llistes fetes des d'un punt de vista, única i exclusivament, polític; disminució de la militància; escassa participació de la mateixa en el projecte, falta d'implicació de nova gent i sobre tot de joves al mateix; visualització clara de la direcció política de l'Agrupació. Eixos i molts altres són temes fonamentals i no es pot tancar els ulls i no veure més enllà de la plaça de l'Ajuntament, eixa no és la solució a la pèrdua d'un bon grapat de vots.

Felicite al BLOC pel seu ascens. Afortunadament, una opció progressista ens dóna força per veure el futur un poc més clar. El seu cap de llista ha estat, almenys amb mi, una persona dialogant i disposada a la col•laboració, intentant donar solució als problemes quotidians, alguns d'ells de prou importància (com per exemple el que ha existit entre dues associacions importants de la nostra ciutat). Tot el contrari d'allò que fan altres “polítics” i que, després, es queixen de no tindre protagonisme quan no han mogut ni un dit per solucionar el problema generat.

És cert que, de vegades, no es pot estar d'acord amb tots els noms que composen una llista electoral, això també passa amb la presentada pel BLOC, però no cap dubte que han estat capaços d'oferir a l'electorat una imatge d'unió que no tenen altres, amb noms d'abans, d'ara i de futur, i això també sap valorar-ho el votant.

S'obri un temps de reflexions per als partits polítics. Jo també aposte pel que vol la majoria d'Oliva: un Ajuntament de progrés. Ara cal altura de mires i trellat, molt de trellat. Al temps...

Una nova del PP

Aquestos dies hem tornat a viure una nova desfeta del PP. En aquest cas aquella que fa referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre la participació de la Coalició Bildu a les eleccions municipals al País Basc.

No cal oblidar que la primera sentència, en aquest cas, del Tribunal Suprem va desestimar la participació de l'esmentada coalició a les eleccions, ja que segons el tribunal, Bildu és una continuació de Herri Batasuna. Ahí el PP va dir que havia triomfat la Justícia i que els membres de Bildu no estarien als Ajuntaments bascs.

És clar que tenim uns drets i, com a tal, els integrants de Bildu van presentar l'oportú recurs davant del Tribunal Constitucional, el qual ha dit que poden presentar-se a les eleccions i els electors bascs podran triar una opció més per a regir els seus Ajuntaments els propers quatre anys.

Fins ací, tot correcte. Es pot o no estar d’acord o desacord amb la sentència del TC. El que no es deu fer de cap manera es posar en dubte l'honorabilitat dels jutges de l'alt tribunal. És a dir, i torne al principi: si el Suprem deixa fora a Bildu és un triomf de la Justícia. Si el TC diu que poden participar a les eleccions, és que el Govern està negociant amb ETA, que els jutges estan sotmesos a la presió de Rubalcaba i del govern...

Estic afrontat d'aquesta gent. És clar que al País Basc està obrint-se un nou període, on hi ha gent que vol denunciar el terrorisme i optar per una línea democràtica de participació a les institucions. Estic plenament convençut que han de tindre la seua oportunitat i obrir un nou període de convivència. Front a això, el PP opta de nou al descrèdit, a la mentida i a la política de les males arts.

Bé faria el PP en preocupar-se de llavar la seua roba i eliminar de les seues llistes a tots aquells que estan immersos en processos judicials. Això sí que és una vergonya i un destrellat. No oblidem que no tardarem en veure a Camps, junt a "sus amiguitos del alma", assegut a un judici pel que tots sabem (excepte aquells que veuen C9). Demanarà aleshores González Pons la dimissió de Camps? Vergonyós.

Programa econòmic PP

El President de la Comunitat murciana, i amb la presència del líder del PP, Mariano Rajoy, va donar a Madrid una conferència i va avançar allò que, pot ser, siga el futur programa econòmic del PP per a les properes eleccions generals.

Una de les propostes que va posar damunt de la taula va ser la del co-pagament de la sanitat i de l'educació. És a dir, a banda de tot allò que ja paguem “via impostos”, hem de fer front a la despesa sanitària i educativa.

Després d'escoltar aquesta proposta ja no em cap dubte que el PP vol desmuntar, més prompte o més tard, l'estat de benestar que hem aconseguit des del restabliment de la democràcia.

En lloc de plantejar-se llevar o disminuir les despeses innecessàries i els grans esdeveniments que tan sols beneficien a uns pocs, es preocupen més de dur endavant una política totalment d'esquenes a la gent que, amb aquestos temps de crisi, està passant per situacions molt difícils.

A partir d'aquesta proposta i de passar a ser una realitat en el temps, tan sols seran els fills i filles del rics els que podran estudiar i tindre una bona formació acadèmica. Que passarà amb aquells que no disposen d'una bona situació econòmica? Tot i això sense parlar de la sanitat (on ja existeix el co-pagament dels medicaments).

A València tenim un clar exemple de la política econòmica del PP: Terra Mítica, Fòrmula-1, Aeroport de Castelló (sense llicència i sense avions), visita Papal i més i més, traduït: grans esdeveniments per a lluïment del líder de torn. Entretant, no es poden pagar ni les cartes de correu que ixen dels jutjats, ni als proveïdors als que els deuen el que no està escrit.

Fem força entre totes i tots i no perdem l'esperança en veure a aquesta gent fora del govern. El vot és lliure, que no ens enganyen.

Camps candidat

Les últimes notícies ens diuen que Camps ja respira tranquil, després de tant de temps reclamant a la cúpula del PP a Madrid la seua confirmació com a Candidat del PP a President del Consell, ahir Rajoy el va confirmar com a tal.

Ell, és possible, que respire tranquil, nosaltres NO. Almenys jo no. Durant aquestos mesos, Camps ens ha enganyat a tots els valencians. De primeres ens va dir que ell es pagava els seus tratges, després ens han venut que quina importància tenen quatre tragets de no res. Al meu entendre, molta. Un polític ha de ser honrat, no paréixer-ho. Ha de demostrar davant l'opinió publica que està en política per administrar com cal els diners de totes i tots, i Camps no ha fet precisament això, afavorint a “sus amiguitos del alma”.

Ara ja és candidat, però què passarà si el jutge creu que cal que portar-lo davant d'un jurat? Què dirà aleshores Rajoy? Què farem els valencians? Ens creuarem de braços en veure a un President assegut al banquet?

Estic convençut que més prompte o més tard Camps pagarà les seues errades polítiques. El quan està per arribar, ja que mentres la desinformació i la manipulació informativa continuen a Canal Nou i ens priven d’altres fonts d'informació (TV3), hi haurà gent, sobretot major, que no coneix ni sap res del que està passant.

Llàstima que a l'altre costat, en lloc de formar-se una vertadera alternativa de progrés, es lluita més per ocupar un lloc d'eixida a les llistes electorals, es continua en clau interna comptant i comptant-se, i mentrestant no es busquen les fórmules que calga per tal d'arribar a la societat valenciana amb un missatge atraient, un missatge de futur on les coses es poden i es deuen fer d'altra forma: No tenim Canal Nou, ara tampoc TV3, però tenim el carrer, a què esperem?

Va de banderetes...

Fa pocs dies, l'Ajuntament d'Oliva ha posat en marxa una nova fórmula adreçada a la participació ciutadana, per la qual aquells que vulguen col•laborar punxaran una bandereta als excrements dels gossos que es depositen al carrer i els propietaris hagen estat lo suficientment incivilitzats per no retirar-ho de la via pública.

La idea no està mal, però a mi, personalment, em sembla que hi ha altres mitjans més convincents per tal d'evitar veure’t el carrer o les voreres plenes de brutícia (per no dir una altra paraula).

Crec que allò que cal és sancionar, mitjançant l'oportuna ordenança, a tots aquells que incomplisquen la norma. A partir d'ara, qui ens visite trobarà un poble ple de banderetes pel carrer i haurem d’anar botant d'una part a l'altra com si fórem xiquets eixint del col•legi. Hi ha d’alguns qui tan sols entenen les coses quan els toquen la butxaca.

Però tornant a la idea de la bandereta, em pregunte: si aquesta és bona per denunciar les defecacions canines, per què no l’apliquem també a altres qüestions? I tan sols posaré dos exemples (encara que em pose pesat i reiteratiu, que potser és això el que cal que facen alguns). Caldrà posar una bandera ben gran a les entrades d'Oliva amb la vella reivindicació al Ministeri de Foment del destrellat que suposa, al segle XXI, la falta d'una circumval•lació a la N-332 al seu pas per la nostra ciutat. Inclós podríem anar més enllà i donar una bandereta, com les comentades dels gossets, a cada vehicle que passe per Oliva (publicitat debades). I com a segon exemple, li donaríem a cada ciutadà d'Oliva que viatge amb tren fins a València una bandereta per posar-la a la seua maleta o motxilla, així tots coneixaran quina és la nostra situació d'oblit ferroviari.

Aleshores supose que també eixirem als mitjans de comunicació i no ens coneixeran tan sols per les banderetes de les caques dels gossos, sinó per ser una ciutat reivindicativa. Tan sols han estat dos exemples, hi ha més, molts més per dur endavant, i ara venen eleccions i... ja sabeu.

Plantegeu vosaltres més exemples i fiqueu també la vostra bandereta. Ànim!

A voltes amb el tren

S'apropen les eleccions i comencem a veure als mitjans de comunicació les meravelles que ens esperen a partir de la pitada inicial de la campanya electoral.

Després de l'arribada de l'AVE a València, via Madrid, ara el Ministeri de Foment ha fet públic que un tren Alvia farà el trajecte Madrid-Gandia amb tan sols tres hores, amb lo qual, Gandia es veurà plena de turistes a la propera Setmana Santa i estiu.

Fins ací la bona notícia per a la veïna ciutat de Gandia i una vegada més, una nova punyalada política pels que vivim al sud de la comarca de la Safor i nord de la Marina, ja que l'ansiat projecte del Tren Gandia-Oliva-Dénia, es converteix de nou amb una utopia.

Bé estaria que els polítics que ens governen a Oliva, tingueren ben clar que és el que volen per a la nostra ciutat i per una vegada, explicar-nos als olivans i olivanes que passa amb la nostra reivindicació ferroviària entretant altres tenen, fins i tot, trens d'alta/mitjana velocitat.

Per a què va servir la manifestació a Oliva demanant el tren? Ara es fa evident que per a res, tan sols per a fer-se la foto de rigor com tantes i tantes altres.

No seria millor explicar-li al Ministre que hi han prioritats i que abans que arriben els turistes a Gandia hem de tenir la doble via des de Cullera i no caldria que els trens perderen temps a les estacions? No seria millor explicar-li al Ministre el problema que genera a centenars d'estudiants el fet que hagen de fer mil transbordaments per arribar a València i tornar cap a casa? No seria millor explicar-li al Ministre la problemàtica que té qualsevol ciutadà del sud de la Safor, al segle XXI, per poder viatjar cap a València? No seria millor explicar-li al Ministre el que deuen ser prioritats per a un governant seriós?

Doncs no, sembla que és millor no dir res, estar calladet i veure com passen el dies sense solucions, ni projectes, ni res de res. Per fer això, no cal presentar-se a unes eleccions, per fer això cal quedar-se a casa i no enganyar a ningú.

Però no patim, tornem al principi, vénen les eleccions i ja sabeu... (continuarà).