Programa econòmic PP

El President de la Comunitat murciana, i amb la presència del líder del PP, Mariano Rajoy, va donar a Madrid una conferència i va avançar allò que, pot ser, siga el futur programa econòmic del PP per a les properes eleccions generals.

Una de les propostes que va posar damunt de la taula va ser la del co-pagament de la sanitat i de l'educació. És a dir, a banda de tot allò que ja paguem “via impostos”, hem de fer front a la despesa sanitària i educativa.

Després d'escoltar aquesta proposta ja no em cap dubte que el PP vol desmuntar, més prompte o més tard, l'estat de benestar que hem aconseguit des del restabliment de la democràcia.

En lloc de plantejar-se llevar o disminuir les despeses innecessàries i els grans esdeveniments que tan sols beneficien a uns pocs, es preocupen més de dur endavant una política totalment d'esquenes a la gent que, amb aquestos temps de crisi, està passant per situacions molt difícils.

A partir d'aquesta proposta i de passar a ser una realitat en el temps, tan sols seran els fills i filles del rics els que podran estudiar i tindre una bona formació acadèmica. Que passarà amb aquells que no disposen d'una bona situació econòmica? Tot i això sense parlar de la sanitat (on ja existeix el co-pagament dels medicaments).

A València tenim un clar exemple de la política econòmica del PP: Terra Mítica, Fòrmula-1, Aeroport de Castelló (sense llicència i sense avions), visita Papal i més i més, traduït: grans esdeveniments per a lluïment del líder de torn. Entretant, no es poden pagar ni les cartes de correu que ixen dels jutjats, ni als proveïdors als que els deuen el que no està escrit.

Fem força entre totes i tots i no perdem l'esperança en veure a aquesta gent fora del govern. El vot és lliure, que no ens enganyen.

Camps candidat

Les últimes notícies ens diuen que Camps ja respira tranquil, després de tant de temps reclamant a la cúpula del PP a Madrid la seua confirmació com a Candidat del PP a President del Consell, ahir Rajoy el va confirmar com a tal.

Ell, és possible, que respire tranquil, nosaltres NO. Almenys jo no. Durant aquestos mesos, Camps ens ha enganyat a tots els valencians. De primeres ens va dir que ell es pagava els seus tratges, després ens han venut que quina importància tenen quatre tragets de no res. Al meu entendre, molta. Un polític ha de ser honrat, no paréixer-ho. Ha de demostrar davant l'opinió publica que està en política per administrar com cal els diners de totes i tots, i Camps no ha fet precisament això, afavorint a “sus amiguitos del alma”.

Ara ja és candidat, però què passarà si el jutge creu que cal que portar-lo davant d'un jurat? Què dirà aleshores Rajoy? Què farem els valencians? Ens creuarem de braços en veure a un President assegut al banquet?

Estic convençut que més prompte o més tard Camps pagarà les seues errades polítiques. El quan està per arribar, ja que mentres la desinformació i la manipulació informativa continuen a Canal Nou i ens priven d’altres fonts d'informació (TV3), hi haurà gent, sobretot major, que no coneix ni sap res del que està passant.

Llàstima que a l'altre costat, en lloc de formar-se una vertadera alternativa de progrés, es lluita més per ocupar un lloc d'eixida a les llistes electorals, es continua en clau interna comptant i comptant-se, i mentrestant no es busquen les fórmules que calga per tal d'arribar a la societat valenciana amb un missatge atraient, un missatge de futur on les coses es poden i es deuen fer d'altra forma: No tenim Canal Nou, ara tampoc TV3, però tenim el carrer, a què esperem?

Va de banderetes...

Fa pocs dies, l'Ajuntament d'Oliva ha posat en marxa una nova fórmula adreçada a la participació ciutadana, per la qual aquells que vulguen col•laborar punxaran una bandereta als excrements dels gossos que es depositen al carrer i els propietaris hagen estat lo suficientment incivilitzats per no retirar-ho de la via pública.

La idea no està mal, però a mi, personalment, em sembla que hi ha altres mitjans més convincents per tal d'evitar veure’t el carrer o les voreres plenes de brutícia (per no dir una altra paraula).

Crec que allò que cal és sancionar, mitjançant l'oportuna ordenança, a tots aquells que incomplisquen la norma. A partir d'ara, qui ens visite trobarà un poble ple de banderetes pel carrer i haurem d’anar botant d'una part a l'altra com si fórem xiquets eixint del col•legi. Hi ha d’alguns qui tan sols entenen les coses quan els toquen la butxaca.

Però tornant a la idea de la bandereta, em pregunte: si aquesta és bona per denunciar les defecacions canines, per què no l’apliquem també a altres qüestions? I tan sols posaré dos exemples (encara que em pose pesat i reiteratiu, que potser és això el que cal que facen alguns). Caldrà posar una bandera ben gran a les entrades d'Oliva amb la vella reivindicació al Ministeri de Foment del destrellat que suposa, al segle XXI, la falta d'una circumval•lació a la N-332 al seu pas per la nostra ciutat. Inclós podríem anar més enllà i donar una bandereta, com les comentades dels gossets, a cada vehicle que passe per Oliva (publicitat debades). I com a segon exemple, li donaríem a cada ciutadà d'Oliva que viatge amb tren fins a València una bandereta per posar-la a la seua maleta o motxilla, així tots coneixaran quina és la nostra situació d'oblit ferroviari.

Aleshores supose que també eixirem als mitjans de comunicació i no ens coneixeran tan sols per les banderetes de les caques dels gossos, sinó per ser una ciutat reivindicativa. Tan sols han estat dos exemples, hi ha més, molts més per dur endavant, i ara venen eleccions i... ja sabeu.

Plantegeu vosaltres més exemples i fiqueu també la vostra bandereta. Ànim!

A voltes amb el tren

S'apropen les eleccions i comencem a veure als mitjans de comunicació les meravelles que ens esperen a partir de la pitada inicial de la campanya electoral.

Després de l'arribada de l'AVE a València, via Madrid, ara el Ministeri de Foment ha fet públic que un tren Alvia farà el trajecte Madrid-Gandia amb tan sols tres hores, amb lo qual, Gandia es veurà plena de turistes a la propera Setmana Santa i estiu.

Fins ací la bona notícia per a la veïna ciutat de Gandia i una vegada més, una nova punyalada política pels que vivim al sud de la comarca de la Safor i nord de la Marina, ja que l'ansiat projecte del Tren Gandia-Oliva-Dénia, es converteix de nou amb una utopia.

Bé estaria que els polítics que ens governen a Oliva, tingueren ben clar que és el que volen per a la nostra ciutat i per una vegada, explicar-nos als olivans i olivanes que passa amb la nostra reivindicació ferroviària entretant altres tenen, fins i tot, trens d'alta/mitjana velocitat.

Per a què va servir la manifestació a Oliva demanant el tren? Ara es fa evident que per a res, tan sols per a fer-se la foto de rigor com tantes i tantes altres.

No seria millor explicar-li al Ministre que hi han prioritats i que abans que arriben els turistes a Gandia hem de tenir la doble via des de Cullera i no caldria que els trens perderen temps a les estacions? No seria millor explicar-li al Ministre el problema que genera a centenars d'estudiants el fet que hagen de fer mil transbordaments per arribar a València i tornar cap a casa? No seria millor explicar-li al Ministre la problemàtica que té qualsevol ciutadà del sud de la Safor, al segle XXI, per poder viatjar cap a València? No seria millor explicar-li al Ministre el que deuen ser prioritats per a un governant seriós?

Doncs no, sembla que és millor no dir res, estar calladet i veure com passen el dies sense solucions, ni projectes, ni res de res. Per fer això, no cal presentar-se a unes eleccions, per fer això cal quedar-se a casa i no enganyar a ningú.

Però no patim, tornem al principi, vénen les eleccions i ja sabeu... (continuarà).

Camps ataca de "NOU"

Tenim un President de la Generalitat que cada dia que passa fa un nou exercici de cinisme. El molt honorable s'ha destapat amb la seguent frase: “RTVV es patrimonio de los valencianos”.

I de ben segur que, després de dir-ho, s'ha quedat tam ample i satisfet. Ja no podem arribar a menys, tenim una televisió que de pública té poc, perquè està al servei d'un partit polític. Que utilitza la nostra llengua tant sols als informatius/anuncis publicitaris del PP i alguna que altra sèrie de producció valenciana. La resta, tot en castellà: publicitat, cinema, producció estrangera o programes de la FORTA, documentals, etc.

El mal de tot açò és que hi ha gent que creu amb el que Camps diu i després, per culpa de la manipulació informativa, continua votant al PP. No tinc paraules per a explicar-ho, dir: lamentable, penós, denigrant, indignant, patètic o deplorable... és poc comparat en el que sent.

He arribat a la mala conclusió que la política ja no és el que deuria ser i, en lloc de ser l'instrument que ha de millorar la vida dels ciutadans, s'ha convertit en el ‘ja val tot' per tal de mantindre's al poder: eliminar al company, vetar a l'adversari, manipular la informació, mentir descaradament, vendre fum. Tot val per tal d'agarrar-se a les prebendes oficials i, en això, Camps és un avantatjat professor.

Tan sols un consell, no meu, sinó del brillant sir George Bernard Shaw, que va escriure aquesta breu frase, plena de sabiduria. Shaw és l'única persona que ha guanyat un Premi Nobel (Literatura, 1925) i també un Òscar (a la categoria de millor guió) per "My Fair Lady", basada en la seua obra “Pigmalión”.

"Els polítics i els bolquers s'han de canviar a sovint... i pels mateixos motius."

Esperem que algun dia, gent com "Camps i altres…" es donen per entesos.

La música, la gran oblidada...

Ja hem donat per finalitzades les festes de Santa Cecília 2010. El fet que aquest any, la meua filla Glòria haja estat la Musa de la música de la nostra Associació (Ass.Art.Musical d'Oliva), ens ha fet viure d'una forma molt més intensa les celebracions.

Qüestions festives a banda, al dinar en què donem per finalitzada la festa, he tornat a demanar als representants municipals d'Oliva, amb l'absència, un any més, de la primera autoritat, el mateix de sempre: un lloc adequat per poder fer música, un lloc adequat per dur endavant una programació musical estable a la nostra ciutat, un lloc adequat per què els amants de la música, que en són molts, puguen gaudir de les interpretacions de les diferents Associacions musicals d'Oliva.

Aquesta petició no és nova, no és fruït del capritx d'una o varies persones, és una necessitat que cal fer realitat.

El ben cert és que aquest tema ja s'ha convertit en recurrent, però no és menys cert que el grups polítics de l'ajuntament ens han fet saber en cada compromís electoral que, ara, ja era la definitiva, que ja anava de bo... però, per desgràcia, continuen passant els anys i la promesa en lloc de convertir-se en realitat, continua estant amagada baix d'un calaix ple de pols.

Ens poden dir que estem en crisi, és cert, però també és cert que a Oliva s'estan executant o en procés administratiu d'execució varies obres noves: la Casa de la Festa, el Centre Polivalent o el nou trinquet a la zona esportiva. Mentrestant, la música continua sent la gran oblidada i queda de nou aparcada, limitant-nos a una programació molt estreta per falta del tan ansiat Auditori, o bé una Casa de la Música.

Estem ja prop d'un nou compromís electoral, supose que de nou eixiran a la llum les promeses. A veure si ara són realitat i no paper mullat, que no ens passe el mateix que amb el Tren o la circumval·lació, que pel que es veu, cada dia estan més lluny.

Tren i Circumval.lació

Ja estem amb la mateixa de sempre: ni un euro per a la circumval.lació a Oliva, ni un euro per al tren Gandia-Denia.
Les dos infraestructures, tan necessàries per a Oliva, continuen parades, sense data d'inici. Ens diuen alguns que els projectes van pel camí adequat, que tot té un temps, i hem de tindre paciència. Però el que queda clar és que continuem sent, i perdó per l'expressió, el cul de la xarxa ferroviària i de carreteres.
Cada dia que passa hi ha més gent farta d'aquesta situació: la carretera és un suplici per a la ciutadania, i també per aquells que, dia a dia, l'han de travessar per qüestions de treball. El tren és una necessitat per a tots, per al qui treballen fora d'Oliva, per al qui estudien, que en són molts, a València. Però sembla que ja de ple al segle XXI, ningú, i dic bé, ningú ens fa cas.
Tal com es pot veure, açò s'ha convertit en una lluita política, però entretant continuem patint i jo em pregunte: fins quan hem de continuar suportant aquesta situació...?
Ara venen les eleccions i tant el tren com la circumval.lació es convertiram en arma política, ens faran promeses, com sempre, ens diran, ara sí. Però jo ja no confie, ja no em crec res fins que no veja el primer tractor a les portes d'Oliva.
Menys lluites politiques, menys tirar-se el trastos al cap. Més unió i més treball, sobre tot per aquells, que pels vots aconseguits, tenen la responsabilitat de fer-ho.