Escoles de música

"""El conseller Castellano reconoció que le "alegra" que "los ayuntamientos hayan tomado parte en esta situación en la que todos tenemos que poner de nuestra parte para defender un hecho que es único en la Comunitat Valenciana". Esta propuesta demuestra, según ha explicado Castellano, "la sensibilidad que tiene la C. Valenciana con una cultura que es muy nuestra""".

Aquestes línies són un extracte del que he pogut llegir al diari. Després de la lectura de tot l'article he arribat a la conclusió que aquesta gent té molta cara i molt poca vergonya.

És a dir, ens lleven el pa i la sal, no ens faciliten els mitjans necessaris per tal que les bandes de música continuen amb el seu treball de formar músics a les escoles i ara, quan està muntat un guirigall espectacular, reconeixen que tot açò forma part d'una cultura molt nostra.

Personalment, m'avergonyix que un conseller manifeste aquestes coses, després que la consellera Miró i el portaveu del PP, Rafael Blasco, hagen deixat a les bandes amb la paraula amb la boca i sense cap solució de futur. A tot això, Camps ni diu, ni se'l troba, ni apareix.

Sembla que el que es pretén és que els ajuntaments es facen càrrec de la desfeta del govern valencià. Tanta Fòrmula 1, America's Cup, visita papal, subvencions a empreses afins al pessebre, etcètera... ens han portat a aquesta situació. Però, no podem oblidar que les competències d'Educació les té la Generalitat i no els ajuntaments, per tant no poden fer recaure en les arques municipals allò que és la seua responsabilitat. Potser el govern valencià es farà càrrec de tot allò que, per uns o altres motius, no faça el govern central? Segur que no.

Hi ha convocada una gran manifestació a València el proper 17 d'octubre. És vital que acudim tots, músics i no músics, gent del carrer, polítics de tot signe, xiquetes i xiquets, mares i pares. Hem de lluitar per la defensa de lo nostre, i la música és això: nostre.

Camí de Santiago

Vec al periòdic al President Camps besant a l'apòstol Santiago i m'entra un tremolor per tot el cos que no puc acabar d'explicar. On hem arribat amb aquesta gent de bot i calbot? Com és possible tanta desvergonya i tanta falta de respecte?

Fa sis anys vaig fer, junt a la meu dona i altres amics, una part del Camí de Santiago. Va ser molt emocionant, no tan sols pel fet religiós que comporta, sinó pel camí en si mateix. Rutes cuidades. Albergues preparats per rebre els peregrins. Gent acollidora. I molta, molta solidaritat entre la gent que fa el camí per uns o altres motius (qualsevol es bo).

I ara, de sobte, em desperte amb Camps, que ha fet sis quilòmetres, rodejat de càmeres de fotos, sense motxilla, sense bambolles als peus, sense un mínim de dignitat per la seua part.

Per favor, que els gallecs no deixen que gent així estropeje el seu preciat camí i que tots aquells qui l'hem fet, els qui el fan i els qui volem tornar-lo a fer, no entropessem amb gent com aquesta.

A Camps, ni fent 800 quilòmetres descalç, l'apòstol l'ha de perdonar. I si ell el perdona (cosa que dubte) nosaltres no ho farem...

Al temps...

"Empleo, prosperidad i bienestar"

"Eventos como la Fórmula 1 significan empleo, prosperidad y bienestar".
Aquesta frase és del President Camps, realitzada el diumenge després del Gran Premi d'Europa de F1 a València.
No puc més que dir que estic totalment en contra de la mateixa, perquè, encara que potser la F1 atrau molta gent a València, també és ben cert que tenim molts i greus problemes econòmics a la societat valenciana, com per gastar-nos el poc que tenim en gran esdeveniments dels quals tan sols es beneficien uns pocs.
A l'esmorzar dels diumenges, un amic em comentava que a ell li semblava perfecte el tema de la F1. Jo li intentava explicar que els diners cal destinar-los allà on és necessari, per exemple: sanitat, serveis socials, educació, etc. I després, si sobra, intentar fer coses que beneficien a la majoria.
1) Caldria dir-li al Sr. Camps que la F1 genera treball en un espai reduït de temps i allò de la prosperitat i benestar ho deixarem passar. 2) Caldria dir-li al Sr. Camps que hi han moltes coses que generen treball, prosperitat i benestar i que ell i el seu govern les tenen oblidades:
Per què s'ha reduït més d'un 50% les ajudes a les escoles de música? Per què hi ha llistes, llarguíssimes i extenses, per visitar un especialista de la Seguretat Social? Per què no reben ajudes les persones amb malalts a càrrec seu? Per què no se solucionen els greus problemes d'infraestructures que hi ha al nostre territori i que depenen de la Generalitat Valenciana? I tantes i tantes altres preguntes que ens faríem i que, de moment, no tenen resposta per part del govern valencià.
Llàstima que ningú ens responga i ens done la satisfacció de veure, amb alegria, que tenim un País millor, perquè el ben cert és que anem arrere, cada dia més.
Però tranquil·les i tranquils, no ens angoixem, tan sols hem de veure Canal 9 i els nostres mals quedaran oblidats. Visca el país de les meravelles!!!
Salut per a totes i tots, que falta ens fa...

Retall a l'escoles de música

Aquestos són dies de tristesa per a la música i l'educació en general. El retall efectuat per la Conselleria d'Educació a les ajudes que han de rebre les escoles de música, posa en solfa (i mai millor dit) el futur de l'educació musical que ve impartint-se en les diferents Associacions musicals del nostre País.

És llastimós veure com als dirigents de la Generalitat Valenciana se’ls ompli la boca fent mítings sobre les benevolences de la nostra terra, però no els cau la cara de vergonya quan es tracta d'ajudar a aquells que tan sols volen rebre una educació, en aquest cas musical, adequada. Sembla que han oblidat la importància de les societats musicals a la nostra cultura.

Ens trobem front un problema de moltíssima gravetat. No oblidem que el retall és de més del 54% pel que fa a les ajudes del curs anterior. Com han de subsistir les escoles de música amb una xifra que no dóna per a res...? Què faran els professors que a dia d’avui tenen feina impartint música...? D'on es nutriran les nostres bandes de música si no surten nous músics de l'escoles...? Seran els conservatoris professionals capaços de donar cabuda a tots els alumnes que quedaran fora de l’àmbit de l'escoles...?

Podríem fer-nos mil preguntes, i al mateix temps que les fem ens trobarem més desolats, més plens de tristesa i d'una ansietat que no es pot remediar. És desolador pensar en el futur, però sembla que no ens resta més remei que tirar endavant, malgrat els obstacles, i buscar solucions.

Espere i desitje que la societat valenciana sàpia i es faça coneixedora d'aquest assumpte, que els nostres Ajuntaments coneguen les dificultats per les que estan passant les escoles de música i que algú pose un dit de trellat i una mica de diàleg per a que el proper curs les xiquetes i els xiquets puguen estudiar música.

Més que música

Ja fa dies, per no dir setmanes, que tenia oblidat el blog. Tenia la sensació que, al posar-me a escriure, no podria evitar fer algun comentari fóra de lloc al respecte qüestions de les que, després de passats els primers dies d'escalfor, m'estime més obviar. No per bé meu, sinó pel bé d'un grup de gent, que estima la música, i al que jo també estime.
No vull ser partícip d'un desagradable enfrontament, que en res beneficia a la nostra ciutat. El fet d'abocar en un paper insults i desqualificacions no és el camí adequat per reconduir situacions. El temps que dóna i lleva raons sabrà ben bé deixar a cadascú al seu lloc.
Però hui vull escriure al voltant d'una altra qüestió i encara que vull fugir de política no puc evitar-ho:
Fa pocs dies vaig assistir al plenari municipal a Oliva. I això que no és una qüestió que, actualment, m'agrade massa. Em va sorprendre l'elevada assistència de públic al saló de plenaris. La meua intenció era conéixer el vot dels grups municipals respecte al manifest "Més que música".
Ja sabeu que la Generalitat Valenciana vol llevar a les escoles de música el 35% de les ajudes per a l'educació dels nous músics. La sorpresa va vindre quant el grup municipal popular va presentar una esmena d'adició al dictamen inicial en què demanava que s'incloguera a la moció una sèrie de reclamacions al govern central respecte a temes culturals. Tots els grups van votar a favor i cap va fer una explicació del seu vot.
Bo, no em sembla bé en absolut el que allí va ocórrer. No es deuen mesclar les qüestions i les obligacions que té la Generalitat i el govern valencià amb l'educació i en concret, amb les Escoles de música, i per altre costat, les reclamacions al govern central. Potser ha de vindre el govern espanyol a solucionar el problema dels educands valencians i el futur de les bandes de música?... Si el PP volia una reclamació, haver presentat una moció a banda, però no mesclar i fer diluir els sentiments dels músics i dels que han de ser-ho en un futur.
He de confessar que vaig eixir del plenari amb tristesa. Una vegada més hem perdut una batalla per l'educació i la cultura, però, no ens preocupem, sempre ens restarà la F1.

Tombola

No volia escriure més sobre qüestions polítiques, ja que fa un temps que tinc certa desgana al respecte, perquè les actituds de certs dirigents polítics em porten a la indiferència. Però no puc fer-me l'ànim. Dic açò per les notícies que dia a dia veig als mitjans de comunicació.
Hi ha gent involucrada amb la política, que després d'una dura campanya electoral, té la responsabilitat de governar i dur endavant un programa electoral. Per a ells, sempre que no canvien, el meu aplaudiment pel treball que porten a terme, millor o pitjor, però amb la intenció de fer possible allò que van prometre a la ciutadania.
D'una altra banda, estan aquells que després de les eleccions s'amaguen contínuament darrere del càrrec. No volen el contacte amb la gent que els ha votat i tan sols acudixen a aquells actes on no poden ser interpel·lats pel seu treball i amb l'única intenció de convertir-se en protagonistes de la situació, al més pur estil “tombolero”.
Arrel d'aquesta reflexió, he llegit que el President Camps, últimament amagat per països sud-americans, ja no fa rodes de premsa, sinó compareixences davant els mitjans de comunicació i no admet preguntes després de la seua intervenció. Em sembla mot greu aquesta forma de procedir. Com a primer responsable i President, ha de donar la cara i ha de saber que es deu al poble valencià, que és qui li paga.
No seré jo qui els diga als periodistes el què han de fer, però jo al seu cas, no aniria a les compareixences del Sr. Camps, ni cap altre polític que faça aquest tipus de coses. Si volen donar notícies, sortir a la foto i no respondre a les preguntes, que utilitzen altres mitjans i no ens enganyen ni amaguen les seues vergonyes. Llàstima que d'ací poc iniciaran una nova campanya electoral i ens voldran vendre que molts d'ells són dignes i honrats quan són, per desgràcia, tot el contrari.

Demòcrates....?

Cada dia que passa, em resulta més difícil entendre el que està passant-li a alguns dels polítics que ens governen i que s’autoproclamen, "demòcrates de tota la vida".
El fet que s'hagen retirat de l'exposició "Fragments d'un any" certes fotografies que podien no agradar a certs dirigents del partit que ens governa a València, és un fet ignominiós, rebutjable i fóra de lloc. En ple segle XXI no podem admetre aquesta situació, en què el President de la Diputació (Alfons Rus) rep la telefonada del President de la Generalitat (Paco Camps) per tal que les seues vergonyes no apareguen a una exposició que mereix tot el respecte pel que representa pels periodistes i fotògrafs valencians.
És a dir, si Camps haguera pogut ja haguera retirat les fotos esmentades el dia de la seua publicació als periòdics, però com llavors no tenia autoritat, ha aplicat la seua ordre ara, a fosques i amagat, com és ja habitual en ell des de l'aparició del cas "Gürtel".
Honra al director del MUVIM la seua dimissió i desqualifica als qui van transmetre l'ordre de retirada de les fotografies.