dimarts, 7 de maig de 2013

Diàleg i consens

Ja he dit altres vegades que tenim un govern que ens diu totes les mentides que pot i un poc més. Ens fan proclames, instal•lats darrere d'una televisió de plasma i sense torn de preguntes per a la premsa, que la situació econòmica millorarà; però no saben quan. Un dia diuen que a finals de 2014, l'endemà diuen que al 2015, i tot perquè no saben per on van. No tenien programa per presentar-se a les eleccions, tan sols volien guanyar, governar i fer tot allò que pretén sempre la dreta: llevar-li al treballador tot allò pel què ha lluitat: "abans lluitàvem per aconseguir millores socials, ara lluitem perquè no ens les lleven".
I amb eixe camí de desfeta, continua creixent la taxa d'atur al nostre pobre país. Cada dia més i més joves, i no tan joves, han d'agafar la maleta i el primer vol per anar a buscar-se la vida mes enllà dels Pirineus. Diu Esperanza Aguirre que això és "motiu d'orgull", mentre que la ministra Báñez defineix la fugida massiva de joves a l'estranger com a "mobilitat exterior". A qui pretenen enganyar? D'altra banda, hi ha més gent que ha de deixar la seua vivenda per no poder pagar la hipoteca al banc. Hi ha retallades per tot arreu: educació, sanitat, benestar social... s'han carregat la Llei de Dependència, entre d'altres, desprotegint els més desafavorits. I a més continuen incrementant les taxes i els impostos. I què tenim al remat? Un poble desmotivat, cansat d'aquesta situació, que no creu amb els polítics que tan sols lluiten pels interessos propis o del seu partit. De fet, ja són molts els ciutadans que han perdut la gana de votar en properes convocatòries electorals, i cada dia hi ha més i més persones que pensen que amb aquestes formes de fer política no tindrem cap solució en molt de temps. I què fa el govern? Ajudar a la banca, ajudar al gran capital i donar-li la culpa al de darrere. Tot un clàssic: “i tu més!!!!”.
No sé si les propostes que estan fent tant els socialistes com Esquerra Unida són bones o roïnes; no les he llegides, però almenys cal veure si és possible que eixes propostes siguen estudiades. És tant de demanar que els partits polítics seguen al voltant d'una taula i parlen de la maleïda crisi que està fent passar a moltes i molts ciutadans aquesta crítica situació? On està el consens i el diàleg? On està el trellat que deurien tindre aquells que ens representen? Fins a quan haurem de suportar aquest panorama?

Tinc el convenciment que, cada dia més, una gran majoria de polítics viuen dins del seu cercle i no se n'adonen d'allò que ocorre al seu voltant, del descontent social que han generat. Tan sols els preocupa la seua imatge, les enquestes i els titulars dels periòdics.

Un consell: que isquen al carrer, que parlen amb la gent, que no es dediquen a aplaudir al líder de torn, sinó a expressar la seua opinió, si cal que siguen crítics amb el seu partit, que no oferisquen allò que no poden donar i que treballen, i molt, que el poble ja està cansat d'aquesta dramàtica situació. Al temps...

Cap comentari:

Publica un comentari