"Empleo, prosperidad i bienestar"

"Eventos como la Fórmula 1 significan empleo, prosperidad y bienestar".
Aquesta frase és del President Camps, realitzada el diumenge després del Gran Premi d'Europa de F1 a València.
No puc més que dir que estic totalment en contra de la mateixa, perquè, encara que potser la F1 atrau molta gent a València, també és ben cert que tenim molts i greus problemes econòmics a la societat valenciana, com per gastar-nos el poc que tenim en gran esdeveniments dels quals tan sols es beneficien uns pocs.
A l'esmorzar dels diumenges, un amic em comentava que a ell li semblava perfecte el tema de la F1. Jo li intentava explicar que els diners cal destinar-los allà on és necessari, per exemple: sanitat, serveis socials, educació, etc. I després, si sobra, intentar fer coses que beneficien a la majoria.
1) Caldria dir-li al Sr. Camps que la F1 genera treball en un espai reduït de temps i allò de la prosperitat i benestar ho deixarem passar. 2) Caldria dir-li al Sr. Camps que hi han moltes coses que generen treball, prosperitat i benestar i que ell i el seu govern les tenen oblidades:
Per què s'ha reduït més d'un 50% les ajudes a les escoles de música? Per què hi ha llistes, llarguíssimes i extenses, per visitar un especialista de la Seguretat Social? Per què no reben ajudes les persones amb malalts a càrrec seu? Per què no se solucionen els greus problemes d'infraestructures que hi ha al nostre territori i que depenen de la Generalitat Valenciana? I tantes i tantes altres preguntes que ens faríem i que, de moment, no tenen resposta per part del govern valencià.
Llàstima que ningú ens responga i ens done la satisfacció de veure, amb alegria, que tenim un País millor, perquè el ben cert és que anem arrere, cada dia més.
Però tranquil·les i tranquils, no ens angoixem, tan sols hem de veure Canal 9 i els nostres mals quedaran oblidats. Visca el país de les meravelles!!!
Salut per a totes i tots, que falta ens fa...

Retall a l'escoles de música

Aquestos són dies de tristesa per a la música i l'educació en general. El retall efectuat per la Conselleria d'Educació a les ajudes que han de rebre les escoles de música, posa en solfa (i mai millor dit) el futur de l'educació musical que ve impartint-se en les diferents Associacions musicals del nostre País.

És llastimós veure com als dirigents de la Generalitat Valenciana se’ls ompli la boca fent mítings sobre les benevolences de la nostra terra, però no els cau la cara de vergonya quan es tracta d'ajudar a aquells que tan sols volen rebre una educació, en aquest cas musical, adequada. Sembla que han oblidat la importància de les societats musicals a la nostra cultura.

Ens trobem front un problema de moltíssima gravetat. No oblidem que el retall és de més del 54% pel que fa a les ajudes del curs anterior. Com han de subsistir les escoles de música amb una xifra que no dóna per a res...? Què faran els professors que a dia d’avui tenen feina impartint música...? D'on es nutriran les nostres bandes de música si no surten nous músics de l'escoles...? Seran els conservatoris professionals capaços de donar cabuda a tots els alumnes que quedaran fora de l’àmbit de l'escoles...?

Podríem fer-nos mil preguntes, i al mateix temps que les fem ens trobarem més desolats, més plens de tristesa i d'una ansietat que no es pot remediar. És desolador pensar en el futur, però sembla que no ens resta més remei que tirar endavant, malgrat els obstacles, i buscar solucions.

Espere i desitje que la societat valenciana sàpia i es faça coneixedora d'aquest assumpte, que els nostres Ajuntaments coneguen les dificultats per les que estan passant les escoles de música i que algú pose un dit de trellat i una mica de diàleg per a que el proper curs les xiquetes i els xiquets puguen estudiar música.