divendres, 18 de gener de 2013

Necessitem il.lusió





Aquestos dies, després de llegir i escoltar als mitjans de comunicació, usar la paraula "indignació" resulta poca cosa. Caldria buscar adjectius més propis dels desficacis de què ens hem assabentat, estalviaré dir quins per respecte a aquelles persones que llegiu aquest blog.



Mentre molta gent sofreix les conseqüències de la maleïda crisi (quasi 6 milions d'aturats), retalls en educació, sanitat, benestar social..., hi ha gent que viu “a lo grande”, amb grans fortunes guardades en bancs a paradisos fiscals, això sí, amassades de forma il•legal, amb sobres que circulen amb diners negres, amb grans apartaments i propietats diverses, vehicles de luxe. Fins on hem d’arribar? Què més ens queda per conéixer? Algun dia sabrem tota la veritat i els noms dels responsables d'aquesta desfeta?



Molta gent diu que la culpa de tot la tenen els polítics. Es cert també que molta d'eixa gent, sobretot jove, ja diu que no tornarà a votar a cap elecció més. Personalment crec que no tota la gent que està en política esta per enriquir-se però que sí que hi ha un alt grau de polítics que s'aprofiten del càrrec per mantindre un status que d'altra forma no tindrien.



A banda estan els que no tenen escrúpols i es dediquen a viure de la política, a posar la mà i a no pensar en la gent a la qual representen i per la qual ocupen un càrrec públic. Són aquells que tan sols els preocupa el lloc que ocuparan en les llistes electorals. La seua ambició es mantindre un lloc d'eixida, caiga qui caiga. Després vindran anys de cobrar, i de nou tornar a començar el procés. Lamentable, veritat?



Entre els que posen la mà i els vividors, a més es dediquen a desqualificar a aquells que sí que volen lluitar pels seus ideals, per dur endavant un programa electoral, per treballar pels seus conciutadans.



Ara més que mai ens fa falta que els partits polítics, sobretot els progressistes, tinguen la suficient capacitat per escoltar la gent indignada que no para de dir: "ja n’hi ha prou". Que es prengen decisions valentes, que es decedesquen per obrir-se a la societat, no tan sols amb paraules sinó amb fets, i no ser reductes tancats on no es pot ni entrar. Ara més que mai s’ha de generar il•lusió en la gent del carrer. Fan falta veus clares i gent transparent. Un exemple, per què els grans partits continuen sense voler les llistes obertes? A qui volen protegir?



Sempre he sigut optimista, vull continuar igual, però els esdeveniments cada dia van furtant-me part del meu esperit. Necessitem recuperar-nos i tindre il•lusió per continuar. Com diuen aquestos dies els ciutadans dels pobles de Castella la Manxa: "el poble unit mai serà vençut" AL TEMPS

Cap comentari:

Publica un comentari