dilluns, 24 d’octubre de 2016

No néstic penedir. En absolut.


No n'estic penedit. En absolut.

Després de més de 25 anys de militància en el PSOE, molts d’ells de militància activa, veig que los coses continuen com sempre, o millor dit, pitjor. No cal explicar molt l'espectacle que estem veient, dia si i dia també,  i que ha tornat a convertir-se en una lluita caïnita per ocupar un bon lloc i un bon sou a la política.

El PSOE, descaradament,  va a donar-li una abstenció a Rajoy, al PP, al partit que ens ha portat a la pèrdua de drets socials més gran que ha tingut este país des de la tornada de la democràcia. Al partit que ha deixat que milers de joves hagen d'anar-se'n fora del país per a buscar un treball. Al partit que va aprovar una reforma laboral que prima la precarietat laboral. Sense oblidar tot el que han fet per desmantellar l’educació i sanitat publiques, i més i més…. Un gran i enorme desgavell polític.

Ara, el PSOE, amb la seua abstenció, farà possible que Rajoy continue al front del govern, un govern conservador i continuista i que ja coneixem com treballa. I què passarà després de l’abstenció i de la investidura de Rajoy? El PP, començarà a demanar el vot per als pressupostos, per a aplicar més retalls, per castigar més a la ciutadania i tot això adornat amb el clàssic missatge que es fa pel bé de l’estat. I què faran aleshores els dirigents del PSOE? Seguiran recolzant el PP i es convertiran en la “mà dreta” de Rajoy o esclataran de nou en lluites internes que conduïxen al partit a una crisi de la qual tardarà molts anys a eixir? Han pensat per un moment els actuals dirigents del PSOE, què diu la militància al respecte?

És evident que ara mateix el PSOE no té cap líder que puga fer front a unes eleccions generals. Es clar que al PP no li fa por la corrupció que té dins d’ell. Té un electorat fidel que augmenta elecció rere elecció. Tot això no lleva perquè el PSOE, amb un acte de valentia, vaja de nou a les urnes amb la cara ben alta, i si perd diputats, que es perda pels seus propis errors, que reflexione, que canvie el seu missatge, que busque nova gent, no apoltronats que volen viure de la política i no fan més que enrocar-se al seu lloc de privilegi. No és hora de fer política de partit, és hora de fer política de trellat, i em sembla que al PSOE, i en sap greu dir-ho, queda poc de trellat.

Per això el meu encapçalament; ja fa uns quants anys que vaig deixar de ser militant, i cada dia que passa estic més convençut que vaig fer el correcte. Era la meua forma de deixar clar que no estava d’acord amb el camí que estava prenent el PSOE. Tampoc és hora de parlar de temps que ja han passat, però no puc imaginar-me gent que va lluitar des de l'ombra, per tal de recuperar la democràcia, veient este espectacle lamentable, en què un partit que es diu progressista li dóna el govern al partit conservador que ens ha llevat quasi tot allò que ells i elles van lluitar.

I ja per acabar, que faran a partir d’ara les agrupacions locals? Com ho explicaran als seus militants? I als seus votants? Difícil tasca tenen per davant, i alguns anys de llums fosques si tot açò continua Igual. Al temps.

Cap comentari:

Publica un comentari