Camps ataca de "NOU"

Tenim un President de la Generalitat que cada dia que passa fa un nou exercici de cinisme. El molt honorable s'ha destapat amb la seguent frase: “RTVV es patrimonio de los valencianos”.

I de ben segur que, després de dir-ho, s'ha quedat tam ample i satisfet. Ja no podem arribar a menys, tenim una televisió que de pública té poc, perquè està al servei d'un partit polític. Que utilitza la nostra llengua tant sols als informatius/anuncis publicitaris del PP i alguna que altra sèrie de producció valenciana. La resta, tot en castellà: publicitat, cinema, producció estrangera o programes de la FORTA, documentals, etc.

El mal de tot açò és que hi ha gent que creu amb el que Camps diu i després, per culpa de la manipulació informativa, continua votant al PP. No tinc paraules per a explicar-ho, dir: lamentable, penós, denigrant, indignant, patètic o deplorable... és poc comparat en el que sent.

He arribat a la mala conclusió que la política ja no és el que deuria ser i, en lloc de ser l'instrument que ha de millorar la vida dels ciutadans, s'ha convertit en el ‘ja val tot' per tal de mantindre's al poder: eliminar al company, vetar a l'adversari, manipular la informació, mentir descaradament, vendre fum. Tot val per tal d'agarrar-se a les prebendes oficials i, en això, Camps és un avantatjat professor.

Tan sols un consell, no meu, sinó del brillant sir George Bernard Shaw, que va escriure aquesta breu frase, plena de sabiduria. Shaw és l'única persona que ha guanyat un Premi Nobel (Literatura, 1925) i també un Òscar (a la categoria de millor guió) per "My Fair Lady", basada en la seua obra “Pigmalión”.

"Els polítics i els bolquers s'han de canviar a sovint... i pels mateixos motius."

Esperem que algun dia, gent com "Camps i altres…" es donen per entesos.

La música, la gran oblidada...

Ja hem donat per finalitzades les festes de Santa Cecília 2010. El fet que aquest any, la meua filla Glòria haja estat la Musa de la música de la nostra Associació (Ass.Art.Musical d'Oliva), ens ha fet viure d'una forma molt més intensa les celebracions.

Qüestions festives a banda, al dinar en què donem per finalitzada la festa, he tornat a demanar als representants municipals d'Oliva, amb l'absència, un any més, de la primera autoritat, el mateix de sempre: un lloc adequat per poder fer música, un lloc adequat per dur endavant una programació musical estable a la nostra ciutat, un lloc adequat per què els amants de la música, que en són molts, puguen gaudir de les interpretacions de les diferents Associacions musicals d'Oliva.

Aquesta petició no és nova, no és fruït del capritx d'una o varies persones, és una necessitat que cal fer realitat.

El ben cert és que aquest tema ja s'ha convertit en recurrent, però no és menys cert que el grups polítics de l'ajuntament ens han fet saber en cada compromís electoral que, ara, ja era la definitiva, que ja anava de bo... però, per desgràcia, continuen passant els anys i la promesa en lloc de convertir-se en realitat, continua estant amagada baix d'un calaix ple de pols.

Ens poden dir que estem en crisi, és cert, però també és cert que a Oliva s'estan executant o en procés administratiu d'execució varies obres noves: la Casa de la Festa, el Centre Polivalent o el nou trinquet a la zona esportiva. Mentrestant, la música continua sent la gran oblidada i queda de nou aparcada, limitant-nos a una programació molt estreta per falta del tan ansiat Auditori, o bé una Casa de la Música.

Estem ja prop d'un nou compromís electoral, supose que de nou eixiran a la llum les promeses. A veure si ara són realitat i no paper mullat, que no ens passe el mateix que amb el Tren o la circumval·lació, que pel que es veu, cada dia estan més lluny.

Tren i Circumval.lació

Ja estem amb la mateixa de sempre: ni un euro per a la circumval.lació a Oliva, ni un euro per al tren Gandia-Denia.
Les dos infraestructures, tan necessàries per a Oliva, continuen parades, sense data d'inici. Ens diuen alguns que els projectes van pel camí adequat, que tot té un temps, i hem de tindre paciència. Però el que queda clar és que continuem sent, i perdó per l'expressió, el cul de la xarxa ferroviària i de carreteres.
Cada dia que passa hi ha més gent farta d'aquesta situació: la carretera és un suplici per a la ciutadania, i també per aquells que, dia a dia, l'han de travessar per qüestions de treball. El tren és una necessitat per a tots, per al qui treballen fora d'Oliva, per al qui estudien, que en són molts, a València. Però sembla que ja de ple al segle XXI, ningú, i dic bé, ningú ens fa cas.
Tal com es pot veure, açò s'ha convertit en una lluita política, però entretant continuem patint i jo em pregunte: fins quan hem de continuar suportant aquesta situació...?
Ara venen les eleccions i tant el tren com la circumval.lació es convertiram en arma política, ens faran promeses, com sempre, ens diran, ara sí. Però jo ja no confie, ja no em crec res fins que no veja el primer tractor a les portes d'Oliva.
Menys lluites politiques, menys tirar-se el trastos al cap. Més unió i més treball, sobre tot per aquells, que pels vots aconseguits, tenen la responsabilitat de fer-ho.

Escoles de música

"""El conseller Castellano reconoció que le "alegra" que "los ayuntamientos hayan tomado parte en esta situación en la que todos tenemos que poner de nuestra parte para defender un hecho que es único en la Comunitat Valenciana". Esta propuesta demuestra, según ha explicado Castellano, "la sensibilidad que tiene la C. Valenciana con una cultura que es muy nuestra""".

Aquestes línies són un extracte del que he pogut llegir al diari. Després de la lectura de tot l'article he arribat a la conclusió que aquesta gent té molta cara i molt poca vergonya.

És a dir, ens lleven el pa i la sal, no ens faciliten els mitjans necessaris per tal que les bandes de música continuen amb el seu treball de formar músics a les escoles i ara, quan està muntat un guirigall espectacular, reconeixen que tot açò forma part d'una cultura molt nostra.

Personalment, m'avergonyix que un conseller manifeste aquestes coses, després que la consellera Miró i el portaveu del PP, Rafael Blasco, hagen deixat a les bandes amb la paraula amb la boca i sense cap solució de futur. A tot això, Camps ni diu, ni se'l troba, ni apareix.

Sembla que el que es pretén és que els ajuntaments es facen càrrec de la desfeta del govern valencià. Tanta Fòrmula 1, America's Cup, visita papal, subvencions a empreses afins al pessebre, etcètera... ens han portat a aquesta situació. Però, no podem oblidar que les competències d'Educació les té la Generalitat i no els ajuntaments, per tant no poden fer recaure en les arques municipals allò que és la seua responsabilitat. Potser el govern valencià es farà càrrec de tot allò que, per uns o altres motius, no faça el govern central? Segur que no.

Hi ha convocada una gran manifestació a València el proper 17 d'octubre. És vital que acudim tots, músics i no músics, gent del carrer, polítics de tot signe, xiquetes i xiquets, mares i pares. Hem de lluitar per la defensa de lo nostre, i la música és això: nostre.

Camí de Santiago

Vec al periòdic al President Camps besant a l'apòstol Santiago i m'entra un tremolor per tot el cos que no puc acabar d'explicar. On hem arribat amb aquesta gent de bot i calbot? Com és possible tanta desvergonya i tanta falta de respecte?

Fa sis anys vaig fer, junt a la meu dona i altres amics, una part del Camí de Santiago. Va ser molt emocionant, no tan sols pel fet religiós que comporta, sinó pel camí en si mateix. Rutes cuidades. Albergues preparats per rebre els peregrins. Gent acollidora. I molta, molta solidaritat entre la gent que fa el camí per uns o altres motius (qualsevol es bo).

I ara, de sobte, em desperte amb Camps, que ha fet sis quilòmetres, rodejat de càmeres de fotos, sense motxilla, sense bambolles als peus, sense un mínim de dignitat per la seua part.

Per favor, que els gallecs no deixen que gent així estropeje el seu preciat camí i que tots aquells qui l'hem fet, els qui el fan i els qui volem tornar-lo a fer, no entropessem amb gent com aquesta.

A Camps, ni fent 800 quilòmetres descalç, l'apòstol l'ha de perdonar. I si ell el perdona (cosa que dubte) nosaltres no ho farem...

Al temps...

"Empleo, prosperidad i bienestar"

"Eventos como la Fórmula 1 significan empleo, prosperidad y bienestar".
Aquesta frase és del President Camps, realitzada el diumenge després del Gran Premi d'Europa de F1 a València.
No puc més que dir que estic totalment en contra de la mateixa, perquè, encara que potser la F1 atrau molta gent a València, també és ben cert que tenim molts i greus problemes econòmics a la societat valenciana, com per gastar-nos el poc que tenim en gran esdeveniments dels quals tan sols es beneficien uns pocs.
A l'esmorzar dels diumenges, un amic em comentava que a ell li semblava perfecte el tema de la F1. Jo li intentava explicar que els diners cal destinar-los allà on és necessari, per exemple: sanitat, serveis socials, educació, etc. I després, si sobra, intentar fer coses que beneficien a la majoria.
1) Caldria dir-li al Sr. Camps que la F1 genera treball en un espai reduït de temps i allò de la prosperitat i benestar ho deixarem passar. 2) Caldria dir-li al Sr. Camps que hi han moltes coses que generen treball, prosperitat i benestar i que ell i el seu govern les tenen oblidades:
Per què s'ha reduït més d'un 50% les ajudes a les escoles de música? Per què hi ha llistes, llarguíssimes i extenses, per visitar un especialista de la Seguretat Social? Per què no reben ajudes les persones amb malalts a càrrec seu? Per què no se solucionen els greus problemes d'infraestructures que hi ha al nostre territori i que depenen de la Generalitat Valenciana? I tantes i tantes altres preguntes que ens faríem i que, de moment, no tenen resposta per part del govern valencià.
Llàstima que ningú ens responga i ens done la satisfacció de veure, amb alegria, que tenim un País millor, perquè el ben cert és que anem arrere, cada dia més.
Però tranquil·les i tranquils, no ens angoixem, tan sols hem de veure Canal 9 i els nostres mals quedaran oblidats. Visca el país de les meravelles!!!
Salut per a totes i tots, que falta ens fa...

Retall a l'escoles de música

Aquestos són dies de tristesa per a la música i l'educació en general. El retall efectuat per la Conselleria d'Educació a les ajudes que han de rebre les escoles de música, posa en solfa (i mai millor dit) el futur de l'educació musical que ve impartint-se en les diferents Associacions musicals del nostre País.

És llastimós veure com als dirigents de la Generalitat Valenciana se’ls ompli la boca fent mítings sobre les benevolences de la nostra terra, però no els cau la cara de vergonya quan es tracta d'ajudar a aquells que tan sols volen rebre una educació, en aquest cas musical, adequada. Sembla que han oblidat la importància de les societats musicals a la nostra cultura.

Ens trobem front un problema de moltíssima gravetat. No oblidem que el retall és de més del 54% pel que fa a les ajudes del curs anterior. Com han de subsistir les escoles de música amb una xifra que no dóna per a res...? Què faran els professors que a dia d’avui tenen feina impartint música...? D'on es nutriran les nostres bandes de música si no surten nous músics de l'escoles...? Seran els conservatoris professionals capaços de donar cabuda a tots els alumnes que quedaran fora de l’àmbit de l'escoles...?

Podríem fer-nos mil preguntes, i al mateix temps que les fem ens trobarem més desolats, més plens de tristesa i d'una ansietat que no es pot remediar. És desolador pensar en el futur, però sembla que no ens resta més remei que tirar endavant, malgrat els obstacles, i buscar solucions.

Espere i desitje que la societat valenciana sàpia i es faça coneixedora d'aquest assumpte, que els nostres Ajuntaments coneguen les dificultats per les que estan passant les escoles de música i que algú pose un dit de trellat i una mica de diàleg per a que el proper curs les xiquetes i els xiquets puguen estudiar música.

Més que música

Ja fa dies, per no dir setmanes, que tenia oblidat el blog. Tenia la sensació que, al posar-me a escriure, no podria evitar fer algun comentari fóra de lloc al respecte qüestions de les que, després de passats els primers dies d'escalfor, m'estime més obviar. No per bé meu, sinó pel bé d'un grup de gent, que estima la música, i al que jo també estime.
No vull ser partícip d'un desagradable enfrontament, que en res beneficia a la nostra ciutat. El fet d'abocar en un paper insults i desqualificacions no és el camí adequat per reconduir situacions. El temps que dóna i lleva raons sabrà ben bé deixar a cadascú al seu lloc.
Però hui vull escriure al voltant d'una altra qüestió i encara que vull fugir de política no puc evitar-ho:
Fa pocs dies vaig assistir al plenari municipal a Oliva. I això que no és una qüestió que, actualment, m'agrade massa. Em va sorprendre l'elevada assistència de públic al saló de plenaris. La meua intenció era conéixer el vot dels grups municipals respecte al manifest "Més que música".
Ja sabeu que la Generalitat Valenciana vol llevar a les escoles de música el 35% de les ajudes per a l'educació dels nous músics. La sorpresa va vindre quant el grup municipal popular va presentar una esmena d'adició al dictamen inicial en què demanava que s'incloguera a la moció una sèrie de reclamacions al govern central respecte a temes culturals. Tots els grups van votar a favor i cap va fer una explicació del seu vot.
Bo, no em sembla bé en absolut el que allí va ocórrer. No es deuen mesclar les qüestions i les obligacions que té la Generalitat i el govern valencià amb l'educació i en concret, amb les Escoles de música, i per altre costat, les reclamacions al govern central. Potser ha de vindre el govern espanyol a solucionar el problema dels educands valencians i el futur de les bandes de música?... Si el PP volia una reclamació, haver presentat una moció a banda, però no mesclar i fer diluir els sentiments dels músics i dels que han de ser-ho en un futur.
He de confessar que vaig eixir del plenari amb tristesa. Una vegada més hem perdut una batalla per l'educació i la cultura, però, no ens preocupem, sempre ens restarà la F1.

Tombola

No volia escriure més sobre qüestions polítiques, ja que fa un temps que tinc certa desgana al respecte, perquè les actituds de certs dirigents polítics em porten a la indiferència. Però no puc fer-me l'ànim. Dic açò per les notícies que dia a dia veig als mitjans de comunicació.
Hi ha gent involucrada amb la política, que després d'una dura campanya electoral, té la responsabilitat de governar i dur endavant un programa electoral. Per a ells, sempre que no canvien, el meu aplaudiment pel treball que porten a terme, millor o pitjor, però amb la intenció de fer possible allò que van prometre a la ciutadania.
D'una altra banda, estan aquells que després de les eleccions s'amaguen contínuament darrere del càrrec. No volen el contacte amb la gent que els ha votat i tan sols acudixen a aquells actes on no poden ser interpel·lats pel seu treball i amb l'única intenció de convertir-se en protagonistes de la situació, al més pur estil “tombolero”.
Arrel d'aquesta reflexió, he llegit que el President Camps, últimament amagat per països sud-americans, ja no fa rodes de premsa, sinó compareixences davant els mitjans de comunicació i no admet preguntes després de la seua intervenció. Em sembla mot greu aquesta forma de procedir. Com a primer responsable i President, ha de donar la cara i ha de saber que es deu al poble valencià, que és qui li paga.
No seré jo qui els diga als periodistes el què han de fer, però jo al seu cas, no aniria a les compareixences del Sr. Camps, ni cap altre polític que faça aquest tipus de coses. Si volen donar notícies, sortir a la foto i no respondre a les preguntes, que utilitzen altres mitjans i no ens enganyen ni amaguen les seues vergonyes. Llàstima que d'ací poc iniciaran una nova campanya electoral i ens voldran vendre que molts d'ells són dignes i honrats quan són, per desgràcia, tot el contrari.

Demòcrates....?

Cada dia que passa, em resulta més difícil entendre el que està passant-li a alguns dels polítics que ens governen i que s’autoproclamen, "demòcrates de tota la vida".
El fet que s'hagen retirat de l'exposició "Fragments d'un any" certes fotografies que podien no agradar a certs dirigents del partit que ens governa a València, és un fet ignominiós, rebutjable i fóra de lloc. En ple segle XXI no podem admetre aquesta situació, en què el President de la Diputació (Alfons Rus) rep la telefonada del President de la Generalitat (Paco Camps) per tal que les seues vergonyes no apareguen a una exposició que mereix tot el respecte pel que representa pels periodistes i fotògrafs valencians.
És a dir, si Camps haguera pogut ja haguera retirat les fotos esmentades el dia de la seua publicació als periòdics, però com llavors no tenia autoritat, ha aplicat la seua ordre ara, a fosques i amagat, com és ja habitual en ell des de l'aparició del cas "Gürtel".
Honra al director del MUVIM la seua dimissió i desqualifica als qui van transmetre l'ordre de retirada de les fotografies.

Crisi

Fa uns dies vaig estar amb un antic company. Fa 18 mesos que va ser despatxat de la seua empresa i des d’aleshores està buscant treball.
Mentres escoltava les seues dificultats per tirar endavant, per poder fer front a la despesa del dia a dia, imaginava la gran quantitat de gent que està també sofrint, i de quina forma, la greu crisi en la què ens trobem.
Aquells qui tenim una feina en aquestos temps difícils, ens podem donar per contents que a final de mes tinguem una nòmina al banc i no la desafortunada sensació de veure com s'acaba l'ajuda econòmica i no tindre una esperança al futur.
Entretant els polítics del nostre país continuen a la grenya, tirant-se el trastos al cap (“i tu més”) i deixant que el temps passe sense mostrar un mínim esforç per alleujar la vida a tots aquells que, volent, no poden tindre un treball.
Ja sé que els vots són molt importants per a un partit polític, però tant el qui governa, com el qui està a l'oposició, han de fer, en aquestos moments tan greus, l'esforç que siga necessari per arribar a acords, per ajudar a la gent aturada, per fer que hi haja treball per a tots. No són temps de gran esdeveniments, són temps de crisi i d'esforç. A veure si tots fem un poc de força i aconseguim que els nostres governants facen el que és necessari perquè gent com el meu company i tants altres tinguen un futur digne i no el que veuen ara al seu davant.

Enveja Sana

Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat d'estar al "Saló d'Actes del Grau". Allí van actuar els membres del Grup de Teatre de la Falla Barri Sant Francesc, "Falleres, Fallers i Punt", amb l'obra "Criatures". Vull aprofitar el comentari per felicitar-los a totes i tots. Després de la seua participació al Concurs de Teatre en valencià "Salvador Soler i Soler", al Centre Olivense i amb totes les carències del món, l'altre dia van poder demostrar el que són capaços de fer dalt d'un escenari.
És una llàstima que gent d'Oliva tinga que demostrar el que val fora de la seua ciutat per caréixer d'un lloc adequat, no tan sols per als actors i actrius, sinó també per als espectadors.
El local esmentat, gestionat per l'Associació Musical del Grau i propietat de l'Ajuntament de Gandia, té tot allò que venim demanant molta gent al llarg d'aquestos anys per a la nostra ciutat.
A Oliva tan sols tenim el Teatre Olímpia, ocupat tot l'any de diferents activitats per a totes les associacions del poble, amb la qual cosa no es poden redactar programacions estables ni diversificades.
Pel que fa a la música, i a pesar de ser una reiterada promesa electoral, continuem igual que sempre: a Santa Cecília, al Mercat. Per les festes de Nadal, a l'església.
Per tots aquestos motius, vaig sortir del Saló d’Actes del Grau amb un elevada dosi d'enveja, sana, però enveja al cap i a la fi. Perquè amb un local, no massa gran -240 butaques vaig comptar a colp d'ull- i un bon escenari, es pot dur a terme una bona programació, musical i cultural.
Enhorabona als que han fet possible que allí siga una realitat.

Tren Gandia-Oliva-Denia

Llig amb total indeferència el tan comentat tema del tren Gandia-Dénia. Dic amb indiferència perquè, després de tants anys, continuem igual que sempre i el tren sense parar, ni passar per Oliva.
Ja fa anys, el Director General de Transports de la Generalitat va anunciar que el tren ja estava quasi a les portes d'Oliva. Ha passat prop d’una dècada i continuem igual: sense vies, sense estació…
Ara, i a pesar de les manifestacions, fetes i programades, hi ha gent, que a pesar del seu càrrec, continua escalfant l'ambient i utilitzant els mitjans de comunicació per fer d’aquesta una qüestió d'atac polític. Oblida el Conseller Flores, en la seua visita a Denia, que el seu partit ha governat amb majoria absoluta a l'Estat Espanyol, a la Generalitat Valenciana i a la nosta ciutat i s'han oblidat del tren. Ara, que a Madrid estan a l'altre costat, ens volen fer creure el que no és.
Què millor que anar tots junts, fent camí, fent tren i fent possible que aquesta infraestructura siga una realitat i no un tema d’enfrontament.
Trellat, per favor…

Ordinadors a l'escola

He llegit als mitjans de comunicació la seguent notícia:

"Morella sí quiere los portátiles que Font de Mora rechaza"
"El Alcalde envía una carta al Ministerio para poder cofinanciar los ordenadores del programa Escuela 2.0"

Em pareix una bona notícia. A tot Espanya tan sols hi ha tres comunitats autònomes que han rebutjat el pla pel qual es dotarà als alumnes d'entre cinqué de primària i segon d'ESO, d'un ordinador portàtil a més de material informàtic a l'escola.

Una d'elles, evidentment, és la nostra. La resposta del Conseller Font de Mora ha estat, que els xiquets i xiquetes es quedaran sense vista. És una més d'aquest personatge que ja va fer de les seues quan va proposar estudiar el "chino mandarín". Supose que seria per afavorir la gastronomia als restaurants xinesos dels nostres pobles. S'imagineu, menjar amb forquetes un "米三欢欣" (1) parlant amb xinés amb els teus companys de taula…?

Tan de bo molts ajuntaments es feren ressó del que ha aprovat l'Alcalde de Morella i almenys es vegera públicament el ridícul que estem fent front altres comunitats amb consellers com aquest. I per descomptat, i més important, fer palés els desavantatges que tindran els nostres estudiants respecte als de les altres comunitats autònomes.

(1) Traducció: Arroz tres delicias (per aquells que no teniu el curset de xinés)

Bibloteca

Aquestos dies passats de Nadal, m'he assabentat que molts joves de la nostra ciutat que estan preparant els examens de gener, han tingut que desplaçar-se diariament a Gandia, ja que les biblioteques d'Oliva estaven tancades durant les vesprades. Crec que és necessari que algú pose remei a aquest tipus de questions i no deixe que els nostres estudiants hagen d'anar fora d'Oliva a preparar el seu futur. Els diners no poden ser obstacle per a l'educació.

Després de Nadal

Ja han passat les festes de Nadal, tan sols queden els Reis. Esperem que aquest any vinguen carregats, no tan sols d'il.lusions i joguets per als més menuts, també de sol.lucions per als greus problemes que molta gent esta passant amb la greu crisi que tenim al devant. Que 2010 siga un any on pugem dir que estem de nou en el camí adequat, i que vegam un futur millor per als nostres fills i tota la gent que lluita a diari per traure la seua familia endavant.