dijous, 12 d’agost de 2010

Camí de Santiago

Vec al periòdic al President Camps besant a l'apòstol Santiago i m'entra un tremolor per tot el cos que no puc acabar d'explicar. On hem arribat amb aquesta gent de bot i calbot? Com és possible tanta desvergonya i tanta falta de respecte?

Fa sis anys vaig fer, junt a la meu dona i altres amics, una part del Camí de Santiago. Va ser molt emocionant, no tan sols pel fet religiós que comporta, sinó pel camí en si mateix. Rutes cuidades. Albergues preparats per rebre els peregrins. Gent acollidora. I molta, molta solidaritat entre la gent que fa el camí per uns o altres motius (qualsevol es bo).

I ara, de sobte, em desperte amb Camps, que ha fet sis quilòmetres, rodejat de càmeres de fotos, sense motxilla, sense bambolles als peus, sense un mínim de dignitat per la seua part.

Per favor, que els gallecs no deixen que gent així estropeje el seu preciat camí i que tots aquells qui l'hem fet, els qui el fan i els qui volem tornar-lo a fer, no entropessem amb gent com aquesta.

A Camps, ni fent 800 quilòmetres descalç, l'apòstol l'ha de perdonar. I si ell el perdona (cosa que dubte) nosaltres no ho farem...

Al temps...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada