dimecres, 24 de febrer de 2010

Crisi

Fa uns dies vaig estar amb un antic company. Fa 18 mesos que va ser despatxat de la seua empresa i des d’aleshores està buscant treball.
Mentres escoltava les seues dificultats per tirar endavant, per poder fer front a la despesa del dia a dia, imaginava la gran quantitat de gent que està també sofrint, i de quina forma, la greu crisi en la què ens trobem.
Aquells qui tenim una feina en aquestos temps difícils, ens podem donar per contents que a final de mes tinguem una nòmina al banc i no la desafortunada sensació de veure com s'acaba l'ajuda econòmica i no tindre una esperança al futur.
Entretant els polítics del nostre país continuen a la grenya, tirant-se el trastos al cap (“i tu més”) i deixant que el temps passe sense mostrar un mínim esforç per alleujar la vida a tots aquells que, volent, no poden tindre un treball.
Ja sé que els vots són molt importants per a un partit polític, però tant el qui governa, com el qui està a l'oposició, han de fer, en aquestos moments tan greus, l'esforç que siga necessari per arribar a acords, per ajudar a la gent aturada, per fer que hi haja treball per a tots. No són temps de gran esdeveniments, són temps de crisi i d'esforç. A veure si tots fem un poc de força i aconseguim que els nostres governants facen el que és necessari perquè gent com el meu company i tants altres tinguen un futur digne i no el que veuen ara al seu davant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada