Escoles de música

"""El conseller Castellano reconoció que le "alegra" que "los ayuntamientos hayan tomado parte en esta situación en la que todos tenemos que poner de nuestra parte para defender un hecho que es único en la Comunitat Valenciana". Esta propuesta demuestra, según ha explicado Castellano, "la sensibilidad que tiene la C. Valenciana con una cultura que es muy nuestra""".

Aquestes línies són un extracte del que he pogut llegir al diari. Després de la lectura de tot l'article he arribat a la conclusió que aquesta gent té molta cara i molt poca vergonya.

És a dir, ens lleven el pa i la sal, no ens faciliten els mitjans necessaris per tal que les bandes de música continuen amb el seu treball de formar músics a les escoles i ara, quan està muntat un guirigall espectacular, reconeixen que tot açò forma part d'una cultura molt nostra.

Personalment, m'avergonyix que un conseller manifeste aquestes coses, després que la consellera Miró i el portaveu del PP, Rafael Blasco, hagen deixat a les bandes amb la paraula amb la boca i sense cap solució de futur. A tot això, Camps ni diu, ni se'l troba, ni apareix.

Sembla que el que es pretén és que els ajuntaments es facen càrrec de la desfeta del govern valencià. Tanta Fòrmula 1, America's Cup, visita papal, subvencions a empreses afins al pessebre, etcètera... ens han portat a aquesta situació. Però, no podem oblidar que les competències d'Educació les té la Generalitat i no els ajuntaments, per tant no poden fer recaure en les arques municipals allò que és la seua responsabilitat. Potser el govern valencià es farà càrrec de tot allò que, per uns o altres motius, no faça el govern central? Segur que no.

Hi ha convocada una gran manifestació a València el proper 17 d'octubre. És vital que acudim tots, músics i no músics, gent del carrer, polítics de tot signe, xiquetes i xiquets, mares i pares. Hem de lluitar per la defensa de lo nostre, i la música és això: nostre.

Camí de Santiago

Vec al periòdic al President Camps besant a l'apòstol Santiago i m'entra un tremolor per tot el cos que no puc acabar d'explicar. On hem arribat amb aquesta gent de bot i calbot? Com és possible tanta desvergonya i tanta falta de respecte?

Fa sis anys vaig fer, junt a la meu dona i altres amics, una part del Camí de Santiago. Va ser molt emocionant, no tan sols pel fet religiós que comporta, sinó pel camí en si mateix. Rutes cuidades. Albergues preparats per rebre els peregrins. Gent acollidora. I molta, molta solidaritat entre la gent que fa el camí per uns o altres motius (qualsevol es bo).

I ara, de sobte, em desperte amb Camps, que ha fet sis quilòmetres, rodejat de càmeres de fotos, sense motxilla, sense bambolles als peus, sense un mínim de dignitat per la seua part.

Per favor, que els gallecs no deixen que gent així estropeje el seu preciat camí i que tots aquells qui l'hem fet, els qui el fan i els qui volem tornar-lo a fer, no entropessem amb gent com aquesta.

A Camps, ni fent 800 quilòmetres descalç, l'apòstol l'ha de perdonar. I si ell el perdona (cosa que dubte) nosaltres no ho farem...

Al temps...